Plana de Lleida – Encreuament logístic europeu
El desenvolupament logístic de les comarques de Lleida és un repte imprescindible per mantenir i incrementar la competitivitat del seu teixit productiu, donat que un sistema logístic madur maximitza la competitivitat dels sectors, facilita la fixació del teixit industrial i presenta avantatges per l’atracció d’activitat econòmica.
Amb la constitució de la nova Diputació de Lleida (juliol de 2015), s’inicià un nou període polític marcat per decisions transcendents relacionades amb l’actual conjuntura social i econòmica de les terres de Lleida. La Diputació de Lleida posà damunt la taula un full de ruta per potenciar l’àrea de Lleida com a centre logístic de mercaderies.
La tercera entrega de la ‘Col·lecció 231’ sobre desenvolupament local és un treball encarregat per la Diputació a l’Institut Cerdà, que compta amb el suport del lobby europeu FERRMED i porta per títol Estudi del potencial logístic de la província de Lleida. El treball fixa un calendari d’accions a atendre per implementar un projecte logístic de territori a partir d’aspectes com el context socioeconòmic, ja que les terres de Lleida són un referent europeu pel seu sector agroalimentari; la posició geoestratègica, situades en una excel·lent ubicació, a la cruïlla de l’eix Cantàbric-Mediterrani; l’oferta i la demanda, la demarcació presenta una projecció de la demanda positiva, disposa d’oferta de sòl logístic amb preus estables i competitius i compta amb eines de desenvolupament i innovació).
En infraestructures, l’estudi planteja un full de ruta amb diferents actuacions al voltant de la capital, l’aeroport de Lleida i la futura connectivitat amb el corredor (façana marítima i plataforma logística de Saragossa). S’hi assenyalen prioritats viàries com la finalització de les obres de l’A-27 i la seva connexió amb l’autopista AP-2, i la posada en servei de l’autovia A-14, entre d’altres, així com el Pla d’acció per a l’impuls de la terminal intermodal del Pla de la Vilanoveta i les adaptacions de la línia ferroviària Tarragona-Reus-Lleida.
A mitjà i llarg termini, el document planteja l’inici de les obres de l’autovia A-14 entre Lleida i França (Almenar-Soperia), el desdoblament de la C-13 (entre Lleida-Balaguer),
la C-14 (Tàrrega-Montblanc ) i el desdoblament de la C-12 (Lleida-Tortosa).
En aquest aspecte, la Diputació de Lleida s’ha manifestat en reiterades ocasions per reclamar la millora urgent de les carreteres N-230 i N-240 per garantir la seguretat.
Fruit de la trobada organitzada per les diputacions de Lleida i Osca a finals de 2016, prop de 40 representants d’institucions d’ambdós territoris van acordar reclamar de manera conjunta al Ministeri de Foment la millora de la N-230 i la celeritat en les obres de la futura autovia A-14 entre Lleida i Vielha. Igualment, la corporació ha exigit al
Ministeri de Foment la necessitat de desdoblar la N-240 i que, mentre es duguin a terme els treballs, s’alliberi el peatge de l’autopista AP-2.
Plataforma ‘Lleida logística – Corredor del Mediterrani’
Eepresentants del món empresarial, acadèmic i institucional de les terres de Lleida es van integrar el 3 de març de 2016 a la Plataforma Lleida logística – Corredor del Mediterrani, impulsada per la Diputació de Lleida per incidir en el desenvolupament logístic del territori lligat al desplegament dels corredors Mediterrani i Atlàntic.
Una de les primeres accions de la plataforma és la publicació d’una web d’informació (www.lleidasol.com), creada per la Diputació i la Cambra de Comerç, que permet conèixer la disponibilitat de sòl industrial a les comarques de Lleida.
Posteriorment, la Plataforma s’adherí a la Taula Estratègica Catalana del Corredor Mediterrani, participada per més d’un centenar de representants de tots els sectors directament i indirecta implicats, amb l’objectiu de reclamar als governs espanyol i europeu els compromisos d’execució del Corredor del Mediterrani, adquirits pel plenari el Parlament Europeu (novembre de 2013).
Interconnexió mediterrània i atlàntica – Per Lleida i l’eix de l’Ebre
Sota l’enunciat «L’eix de l’Ebre, nexe d’unió entre els corredors Mediterrani i Atlàntic», i dins dels actes inclosos en la Jornada FERRMED Lleida 2017, més de 200 persones d’entitats i institucions de l’àrea geogràfica compresa entre els litorals mediterrani i atlàntic i, també, d’institucions europees, van participar en aquestes jornades organitzades per la Diputació de Lleida i FERRMED amb l’objectiu de reclamar als governs espanyol i europeu els seus compromisos d’execució per al Corredor del Mediterrani i l’impuls de les connexions intermèdies amb el Corredor Atlàntic, aprofitant i desenvolupant l’eix de l’Ebre.
En el transcurs de la jornada celebrada a la Llotja de Lleida, i estructurada entre diverses taules de debat i aportacions de diversos ponents, es van analitzar els fluxos del transport terrestre de mercaderies registrats al llarg de l’eix de l’Ebre i el posicionament de les terres de Lleida com una ubicació ideal per a la implantació de noves activitats logístiques, la complementarietat dels fronts portuaris Mediterrani i Cantàbric i la seva vinculació amb l’Eix, les possibilitats de Lleida com a node de comunicacions, però lligades a l’adopció de l’ample de via europeu, l’electrificació adequada de les vies i el gàlib uniformat, a més de la creació de xarxes de terminals intermodals.
Finalment, es presentà la Declaració FERRMED-Lleida 2017, de suport a la interconnexió Mediterrània i Atlàntica per l’eix de l’Ebre. Els assistents a la jornada van evidenciar el seu desacord amb els incompliments reiterats de l’Estat, i van reclamar al Govern espanyol un calendari d’execució ben definit i d’obligat compliment, com també que hi hagi una igualtat real entre els dos ramals d’aquest corredor, el que passa per Madrid i el que baixa cap al País Valencià.
Notes de Premsa relacionades:
Lleida, 10 de desembre de 2018