Atenent a una ferma vocació municipalista de servei i d’ajut a les persones, els petits municipis i les comarques, la Diputació de Lleida ha anat desplegant importants polítiques socioeconòmiques d’abast supramunicipal, les quals han influït decisivament en el desenvolupament general de tot l’àmbit territorial de Ponent i en l’actual conformació social i econòmica de les comarques de Lleida i l’Aran.
Assistència i cooperació municipal
En un territori amb 231 municipis, el 75% amb menys de 1.000 habitants, una superfície de poc més de 12.100 quilòmetres quadrats i una gran ciutat, on es concentren prop de 140.000 lleidatans, l’assistència i la cooperació municipal de la Diputació de Lleida (ja sigui econòmica o tècnica) ha esdevingut clau per al reequilibri social i econòmic del territori i per evitar realitats de diferents velocitats.
Aquesta col·laboració amb el món local suposa una quarta part del pressupost de la institució. A través d’ajuts directes, línies de lliure concurrència o convenis, la Diputació fa possible la cobertura de diferents serveis d’inversions bàsiques per als municipis. La cloració d’aigua, la millora de l’enllumenat, la construcció de consultoris mèdics, sales de vetlles o tanatoris són només alguns exemples d’una activitat ordinària que dona marge també a la cobertura d’actuacions d’urgència, si es dona el cas.
Reequilibri territorial
Les comarques de Lleida concentren el 6% de la població de Catalunya i abasten el 30% de la seva superfície. I aquesta realitat comporta que, per a la implementació d’uns serveis de qualitat, des de la Diputació de Lleida es busqui el consens i la complicitat d’entitats econòmiques, socials i culturals, per tal que el territori no quedi al marge de l’avenç general del país i per defensar de la millor manera possible els interessos dels ciutadans. Per les seves característiques geogràfiques, demogràfiques i econòmiques, les comarques de Lleida han d’avançar en polítiques de reequilibri dins de Catalunya i dins del seu àmbit geogràfic.
El desenvolupament harmònic del territori i la cerca de l’equilibri entre les societats urbana i rural és una constant transversal de l’acció institucional que desplega la Diputació de Lleida, amb l’aplicació de polítiques adreçades a consolidar un determinat model de creixement, basat en la creació de serveis, equipaments i infraestructures.
Defensa del món local
Els ajuntaments són a la base de tota l’arquitectura democràtica i els que més directament copsen les pulsions ciutadanes. Des de la Diputació s’entén que el rol del món local és cabdal per al benestar social, però també per a la vertebració nacional del país.
En els darrers temps, la institució s’ha significat obertament en contra de les propostes de llei que, en base a criteris d’economia d’escala, han començat a plantejar la supressió de municipis o l’eliminació de competències.
Desenvolupament econòmic, turístic i social
Al llarg dels anys, la Diputació ha impulsat projectes que han contribuït a una millor rendibilitat econòmica de l’explotació agrícola, ramadera i industrial de les terres de Lleida i amb l’objectiu que el territori lleidatà esdevingui el centre de l’activitat agroindustrial de Catalunya i un dels més importants del sud d’Europa. Aquestes estratègies de creixement, compartides amb el sector empresarial, el territori i la Generalitat, tenen els seus màxims exponents en: el Patronat de Promoció Turística de les Terres de Lleida (creat el 1989), el Laboratori d’Anàlisi de Sòls de Sidamon (1992), el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (1996), el Centre de Testatge de la Raça Bruna dels Pirineus, (2003), el Centre Europeu d’Empreses i Innovació CEEILleida (2005) i el consorci Globalleida (2010), un projecte interinstitucional d’integració en una sola entitat de tota l’activitat de promoció econòmica i projecció del territori.
Benestar social al territori
El compromís i la solidaritat són valors que tenen gran rellevància en moments de crisi, perquè contribueixen a la millora del benestar dels ciutadans i a la prevenció de situacions de risc social.
Amb un notable esforç d’equitat, eficiència i eficàcia, la Diputació de Lleida manté totes les línies de suport a organitzacions socials, ajuntaments i consells comarcals, conscients que aquestes entitats són les que millor copsen i cobreixen les necessitats dels ciutadans.
Davant de la situació adversa de moltes famílies lleidatanes, la Diputació de Lleida va dur a terme una part important de les obres de rehabilitació d’un edifici propietat del Bisbat de Lleida, destinat a acollir famílies en risc d’exclusió social.
Paral·lelament, s’ha incrementat la partida de bestretes per subvenir la despesa diària dels municipis i l’Organisme de Gestió i Recaptació de Tributs Locals (OAGRTL) ha avançat el retorn dels impostos delegats als ajuntaments perquè puguin revertir en una millor atenció als ciutadans.
Millora de les infraestructures viàries
El desenvolupament d’un territori depèn, entre altres factors, de les seves infraestructures viàries. En aquest sentit, és competència de la institució el manteniment i la conservació d’una xarxa de 800 quilòmetres de carreteres locals, algunes de les quals són l’únic accés a nuclis de població de les comarques de muntanya.
Tot i no tenir-hi competència directa, la Diputació de Lleida se significa en la defensa i promoció d’unes millors comunicacions nacionals que vertebrin el país, com és el cas de les autovies Lleida-França per la Val d’Aran i de la N-240, connexió directa i estratègica entre les comarques lleidatanes i el Port de Tarragona per al transport de mercaderies.
Promoció de la cultura i enfortiment de la identitat nacional
El model cultural de la Diputació de Lleida parteix de la territorialització del fet cultural perquè la cultura genera recursos, aporta riquesa al món local i transmet valors nobles i sentiments de reafirmació nacional. En aquesta línia, trobem tota l’acció que es desenvolupa en col·laboració amb ajuntaments i entitats diverses.
El desplegament cultural es combina amb una important acció d’assistència i cooperació territorial, amb la recuperació del patrimoni arquitectònic, artístic i monumental en col·laboració amb ajuntaments, consells, entitats culturals i bisbats.
Un instrument al servei del país
Les diputacions han contribuït a bastir el país i continuen fent-ho en aquest mandat d’una manera evident juntament amb la Generalitat a través de diferents iniciatives encaminades a la consolidació del benestar dels ciutadans. Dels darrers temps són vigents acords per a la futura Agència Tributària Catalana, la col·laboració en projectes d’integració social a través de l’esport o els ajuts d’urgència per a persones necessitades, entre altres.