LA VOLUNTAT DE LA DIPUTACIÓ, SEGUIR AVANÇANT CAP A LA IGUALTAT
Les administracions locals, les més properes a la ciutadania, són les que podem tenir una influència més directa en la transformació social, a petita escala però amb efecte multiplicador. I, si hi ha una transformació peremptòria en la societat actual, aquesta és l’eliminació de qualsevol xacra de discriminació per raons de gènere. És per això que, des de la Diputació de Lleida, encapçalada per la seva Àrea d’Igualtat, volem materialitzar la voluntat de la institució de desbancar definitivament qualsevol biaix sexista tant de les iniciatives pròpies com de totes les que comptin amb el nostre suport institucional.
Les estratègies que hem implementat per acomplir aquest propòsit són, entre altres, l’elaboració d’un nou Pla d’Igualtat per regular totes les accions endegades en aquesta línia i la posada en marxa d’una àmplia oferta de formació per potenciar la igualtat de gènere en les actuacions dels diferents departaments. I és que són moltes les eines que poden facilitar el camí cap a la igualtat, però la més visible i transversal és, sense dubte, la llengua. Tot i el debat permanent entre els defensors acèrrims de la llengua com a vehicle de transformació social i els detractors més agnòstics, que consideren la llengua com un mirall de la societat sense altra facultat que reflectir-la —però no pas transformar-la—, tots ells coincideixen que la llengua segueix sent un dels pals de paller en qualsevol iniciativa d’integració social.
Això explica que els usos no sexistes de la llengua hagin estat, i segueixin essent, un dels eixos vertebradors de qualsevol política d’igualtat. Un eix, però, no exempt de controvèrsia, com ho evidencia la mateixa pluralitat de denominacions per referir-nos a una mateixa realitat: llenguatge no androcèntric, llenguatge igualitari, llenguatge neutre, llenguatge inclusiu o llenguatge no sexista són només algunes de les formes que en algun moment hem fet servir per referir-nos-hi.
Però no només les denominacions són múltiples, sinó que a més tampoc hi ha consens generalitzat en els criteris aplicables. La raó subjacent és que, en aquest àmbit, no hi ha normes lingüístiques infal·libles i mecànicament aplicables en tots els casos sinó que, a tot estirar, es poden plantejar una sèrie de recomanacions per orientar-nos en la redacció de textos no discriminatoris. Els destinataris, el tipus de document i la finalitat seran els factors clau que haurem de tenir en compte a l’hora de donar preferència a unes recomanacions o unes altres en cada text i moment.
És per això que us proposem a continuació unes pautes orientatives que, per bé que us podran servir de guia, no podran ser sistemàticament aplicables sinó que caldrà valorar-ne la seva aplicació cas per cas, sense perdre mai de vista els dos principis clau del llenguatge administratiu: la intel·ligibilitat i l’economia lingüística. Mentre que el primer principi vetlla per la fàcil comprensió dels documents (tant els adreçats a la ciutadania com els d’ús intern), el segon aposta per comunicar el màxim d’informació amb el mínim de paraules possible. Dit això, esperem que aquesta breu guia —elaborada amb l’assessorament lingüístic de l’Àrea de Comunicació— constitueixi una bona eina tant de consulta puntual en cas de dubte com d’esperó per a una reflexió, personal i col·lectiva, entorn de la llengua, la societat i la seva interacció.
1. Optem per un llenguatge inclusiu i no sexista
2. Donem preferència a les construccions personalitzades
3. En cas de construccions genèriques, evitem les formes dobles quan sigui possible
4. Si hem de recórrer a les formes dobles, preferim les formes no abreujades
5. Coneixem en quins casos es justifica l’ús de formes dobles abreujades
6. Apliquem bé la concordança en el cas de les formes dobles
7. Recordem que el masculí, especialment plural, també pot tenir valor genèric