“Ara Lleida” amb l’esport

La Diputació, clau en els 25 anys d’èxits de l’esport lleidatà

L’esport lleidatà ha fet un espectacular salt qualitatiu en el darrer quart de segle. La creació de la marca “Ara Lleida”, ara fa 25 anys, per part de la Diputació ha estat clau per posicionar amb força el territori lleidatà en el mapa mundial esportiu.

Els triomfs dels nostres clubs i esportistes ha estat, és i serà fruit de la forta aposta de la corporació per crear en totes les localitats i municipis una implicació en el model esportiu que va de la mà de la lluita, l’esforç i el sacrifici amb l’objectiu d’assolir l’excel·lència. Una fita que, en els darrers temps, Lleida ha aconseguit amb matrícula d’honor i així ha quedat reflectit en pràcticament totes les seves modalitats esportives.

El motor, en totes les seves disciplines, és un esport molt arrelat a Lleida. Sens dubte, avui en dia, el gran referent és Marc Márquez, molt a prop d’aconseguir el seu quart Mundial a MotoGP i el segon a la categoria reina. Si més no, Isidre Esteve, Xavier Galindo o Emili Alzamora els podem considerar com a grans predecessors i full de ruta del jove de Cervera i del seu germà Àlex.

Res seria el que és en el món del motor sense la bona tasca dels moto clubs i dels nombrosos circuits, permanents o no, que gestionen per la pràctica del motociclisme. Una de les instal·lacions de renom històricament ha estat el Circuit de Montperler de Bellpuig. Sobre la seva terra han dissenyat la traçada els millors pilots del planeta de motocròs, amb la celebració durant molts anys del Mundial d’aquesta espectacular disciplina off road. Ponts, Almenar, Alcarràs o la mateixa capital del Segrià han estat també en moltes ocasions l’escenari de campionats d’Espanya i Catalunya.

Tampoc hi ha faltat mai la Diputació en el raid més vertiginós del món, el Dakar. Tant a l’Àfrica com ara a Llatinoamèrica, Lleida ha estat present amb diversos pilots, sempre amb Isidre Esteve com a autèntica ànima d’una cursa que ha passat de ser una aventura a tot un repte per la seva duresa.

Un altre dels signes d’identitat lleidatà és el piragüisme. La Seu d’Urgell es va obrir una finestra al món amb la creació del Parc Olímpic del Segre. Els Jocs Olímpics de Barcelona 92 van ser un reflex de com fer les coses ben fetes i, com no podia ser d’una altra manera, Lleida hi va tenir molt a veure.

La seu del piragüisme en aigües braves va ser una de les més reconegudes un cop finalitzat l’esdeveniment esportiu i com a resultat el camp de regates s’ha convertit en una de les autèntiques meques per la pràctica d’aquest esport. No només la selecció espanyola entrena permanentment en aquestes instal·lacions, sinó que durant tot l’any molts són els països que preparen les competicions internacionals en aigües lleidatanes.

Per la federació internacional, la Seu d’Urgell s’ha convertit en un lloc de referència en el qual cada any s’hi disputa alguna regata internacional, sigui Mundial, Campionat d’Europa o alguna de les copes del món.

El doble medallista olímpic Saúl Craviotto s’ha convertit en el mirall per a molts joves esportistes arreu. Els seus podis tenen l’aval de la Diputació des de les seves primeres passes al riu Segre defensant els colors del Sícoris Club, entitat de referència en el piragüisme d’aigües tranquil·les que compta amb una nombrosa base que creix temporada rere temporada. Craviotto suma èxits com en el seu dia també van fer d’altres palistes olímpics com Joaquim Larroya, Damià Vindel o Guillermo Díez-Canedo.

El 1996, la Diputació de Lleida va tocar el cel. Araceli Segarra es convertia en la primera dona espanyola en ascendir els 8.844,43 metres de l’Everest amb l’estil clàssic, factor que va fer la fita de la lleidatana molt més èpica. Durant tota l’expedició, Lleida es va bolcar amb Araceli obrint el senderisme, l’escalada i l’alpinisme a tota la ciutadania. La corporació va seguir cada una de les seves petjades amb tot el suport que mereixia en el seu moment tal com va fer amb el malauradament desaparegut Juanjo Garra, o amb totes i cadascuna de les propostes que ha fet qualsevol entitat excursionista del territori.

Si en els esports individuals la Diputació de Lleida ha tingut un pes important, no ho és menys en l’esport d’equip, on ha recolzat sempre els clubs i les entitats. Una de les primeres aparicions de l’“Ara Lleida” fou en la samarreta de l’extinta Unió Esportiva Lleida. L’equip de futbol, actualment Lleida Esportiu, ha estat sempre un dels atractius més importants de la capital. Els amants de l’esport rei han pogut gaudir en aquests 25 anys d’ascensos històrics, com l’aconseguit el 1993 a Primera Divisió. No tot han estat flors i violes, encara que en tots els processos, la Diputació sempre ha cregut en els projectes per poder mantenir aquest esport en les nostres contrades.

Un cas molt similar és el del Lleida Bàsquet. El seu pas per l’ACB, l’elit basquetbolístic estatal, va representar un abans i un després. La construcció del Barris Nord, com a canvi d’emplaçament, va fer vibrar no només la gent de la ciutat, sinó que es va saber fer estimar per totes les comarques fins a aconseguir una xifra de seguidors mai abans vista en el segment de la cistella.

Una trajectòria més llarga, fomentada en la solidesa de la pedrera, és el que ha convertit el Sedis Bàsquet de la Seu d’Urgell en un dels grans referents del bàsquet estatal femení i un club model per la seva gran tasca de gestió i formació.

L’hoquei (Lleida Llista), el tennis taula (CTT Borges i CTT Balaguer), el futbol sala (Ciutat de Lleida i Sícoris), el voleibol (CECELL i Episcopal), l’atletisme (Club Atlètic Lleida) o l’handbol (Handbol Lleida i Associació Lleidatana) són esports que s’han beneficiat també de la proposta endegada ara fa 25 anys pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Tots ells han aconseguit, en un moment o altre durant aquests últims anys, situar equips en la màxima categoria professional, convertint-se en reflex per molts nois i noies que van optar per seguir formant-se i practicant aquestes disciplines.

Albert Costa i el seu triomf al Roland Garros el 2002 van rellançar el món de la raqueta. A conseqüència d’aquest ‘boom’ tennístic, la Diputació va crear les pistes cobertes de la Caparrella, infraestructura utilitzada habitualment per la Representació Territorial de la Federació Catalana de Tennis a Lleida i per un gran nombre de jugadors d’altres clubs de tota Lleida. El símbol identitari d’“Ara Lleida” ha estat present en les diferents Copa Davis, FedCup o el Màsters Nacional, celebrat aquest any al Barris Nord, on es van poder veure les primeres espases espanyoles del moment.

A tots aquests noms coneguts i reconeguts en l’atmosfera esportiva internacional s’han de sumar una sèrie de persones que treballen dia a dia per fer que la base continuï amb bona salut. Una de les propostes més interessants on la Diputació hi té molt a veure és l’Olimpíada Flamicell. Un esdeveniment esportiu que any rere any convoca centenars de joves en edat escolar per practicar esport i conviure al Pallars Jussà.

El respecte, la perseverança i la competitivitat sempre amb una alta dosi d’esportivitat són algunes de les premisses que contempla la celebració d’aquesta jornada que el 2015 arribarà a la seva trentena edició. Parapent en qualsevol idioma és sinònim d’Àger. La localitat de la Noguera ha esdevingut en els darrers anys el millor espai per a la pràctica del vol amb o sense motor. Ho constata el gran nombre d’esportistes que hi arriben de qualsevol indret per practicar la seva passió.

El que Àger ha estat per al vol, ho ha estat Cervera per al billar, acollint durant molts anys proves de referència a nivell mundial i europeu en una especialitat amb dos jugadors clau: Francesc Fortiana i Maribel Romia.

Els quatre continents han sabut copsar l’essència de l’“Ara Lleida”. D’aquella reunió, signatura i constitució a l’Estany Gento el 1989 han brotat molts fruits situant Lleida com a territori referent en diverses modalitats esportives. La tasca i la creació de la línia a seguir de la Diputació ha suposat que la feina de base vegi la seva recompensa en l’elit i que la pràctica i el foment de l’esport creixin cada dia a casa nostra.

Setmana a setmana les marxes, curses d’atletisme, ‘trail running’ o ciclisme per al esportistes amateurs se succeeixen per tot el territori lleidatà. La immensa majoria neixen, creixen i es desenvolupen en paral·lel amb la Diputació de Lleida, un ens que aposta per l’activitat física per comptar amb una població saludable i que se senti protagonista del que succeeix al seu voltant.