El castell de Bar és al capdamunt de la població de Bar, agregada al municipi del Pont de Bar. Es troba en un contrafort de la serra del Cadí, a l’esquerra del Segre i vora el barranc de Barguja. Antic centre del Baridà (a l’època medieval demarcació administrativa del comtat de Cerdanya), juntament amb els d’Aristot i de Toloriu, guardava l’entrada a la Cerdanya. El 1114 fou infeudat a Ramon Tedmar i Arnal de Torrelles; altres convenis respecte del castell se celebraren entre el rei Alfons el Cast i el bisbe Arnau de Preixens d’Urgell, i entre el comte Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò, i Nunó Sanç, comte de Rosselló i Cerdanya, el 1233.
El castell i el lloc de Bar foren adquirits el 1366 per Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò. El 1396 fou recuperat i ocupat pel rei Martí durant la guerra contra el pretendent Mateu de Foix. Quatre anys més tard, Martí l’Humà, el vengué al seu conseller i camarlenc Guerau de Malleó.
La fortificació va tenir un paper destacat durant la guerra contra Joan II. En la de Successió va ser ocupat per les tropes alemanyes partidàries dels drets de l’arxiduc Carles d’Àustria. El 1794 Bar rebutjà un atac de tropes franceses procedents de Bellver.