El conjunt fortificat d’Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb la desembocadura al Segre. Té una torre de guaita estratègica, que sembla vigilar més la zona muntanyosa que la del riu. El conjunt té uns edificis que es poden datar a l’època islàmica.
Es té coneixement de l’existència l’any 1015 a Alòs d’un punt fort de dominació i de control del comte Ramon Borrell de Barcelona.
El 1058, el comte Ermengol III d’Urgell cedí el castell d’Alòs a Arnau Mir de Tost.
Durant la guerra dels Segadors, el castell d’Alòs allotjà un destacament de les forces castellanes i prop seu foren lliurats alguns combats.
El 1736, Carles III d’Espanya atorgà el marquesat d’Alòs al tinent general Antoni d’Alòs i de Rius, que el 1714 ajudà el duc de Berwick al setge de Barcelona.
El 7 d’agost de 1969, el BOE anuncià la subhasta del castell d’Alòs de Balaguer, partint de 5.000 pessetes. El 18 de setembre, la vigília del dia fixat per a la venda, es va suspendre la subhasta, atesa la possibilitat que la Diputació de Lleida o el municipi de la localitat adquirissin el castell en runes.