El castell d’Orcau es troba a la vila del mateix nom, agregada al municipi d’Isona i Conca Dellà.
Aquest castell és documentat des de l’any 1010. El 1055, el comte Ramon V de Pallars Jussà vengué a Arnau Mir de Tost i a la seva muller Arsenda els castells d’Orcau, Basturs, Llimiana i Mur, amb els seus termes i pertinences, en ocasió d’esposar-se amb llur filla Valença. Entre els signataris del document figura Ramon Miró d’Orcau. Aquest mateix personatge, signà un contracte amb els comtes Ramon V i Valença, el 4 de febrer del 1072, pel qual s’atribueix la castlania del castell als Orcau, bo i reconeixent la senyoria dels comtes.
Els Orcau continuaren en possessió de la castlania del castell d’Orcau fins que van esdevenir senyors del castell i de la baronia que aquest centrava. La baronia d’Orcau era una jurisdicció senyorial que al segle XIV pertanyia a Arnau d’Orcau i que comprenia els llocs de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca, Suterranya i Castelltallat.
Del castell d’Orcau, situat al cim del turó d’Orcau (887 m d’alt), que en part aprofita com a paret la mateixa roca del sòl, es conserva el traçat del recinte, amb una torre circular cantonera i una bestorre en un altre extrem, així com fragments dels llenços que les enllaçaven. Vora el castell hi ha les restes de la seva capella, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat, romànica, que s’esfondrà el 1962. Devia ajudar al seu enderrocament l’existència d’una trinxera en què hi hagué instal·lat un niu de metralladores durant la guerra civil. Avui resta només la paret absidal, ornamentada amb arcuacions i lesenes, i la de tramuntana. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven fragments de la decoració pictòrica romànica de la capella; hi figuren tres apòstols d’un estil semblant al del mestre de Pedret.