Era Deputacion, clau enes 25 ans de succèssi der espòrt lheidatan
Er espòrt lheidatan a hèt un espectacular saut qualitatiu en darrèr quatau de sègle. Era creacion dera mèrca “Ara Lleida”, ara hè 25 ans, per part dera Deputacion a estat clau entà plaçar damb fòrça eth territòri lheidatan en mapa mondiau esportiu.
Es trionfs des nòsti clubs e esportistes an estat, son e seràn frut dera fòrta escomesa dera corporacion entà crear en totes es localitats e municipis ua implicacion en modèl esportiu que va dera man dera luta, er esfòrç e eth sacrifici damb l’objectiu d’arténher era excelléncia. Ua hita que, enes darrèri tempsi, Lhèida a artenhut damb matricula d’aunor e atau s’a rebatut en practicament totes es sues modalitats esportives.
Eth motor, en totes es sues disciplines, ei un espòrt fòrça arraïtzat en Lhèida. Sense dobte, aué en dia, eth gran referent ei Marc Márquez, fòrça apròp d’arténher eth sòn quatau Mondiau en MotoGP e eth dusau ena categoria reina. Aumens, Isidre Esteve, Xavier Galindo o Emili Alzamora les podem considerar coma grani predecessors e huelha de rota deth joen de Cervera e deth sòn frair Àlex.
Arren serie çò qu’ei en mon deth motor sense eth bon prètzhèt des mòto clubs e des nombrosi circuits, permanents o non, que gerissen entara practica deth motociclisme. Ua des installacions de renom istoricament a estat eth Circuit de Montperler de Bellpuig. Dessús era sua tèrra an dessenhat eth traçat es melhors pilòts dera planeta de motocross, damb era celebracion pendent fòrça ans deth Mondiau d’aguesta espectaculara disciplina off road. Pònts, Almenar, Alcarràs o eth madeish cap-lòc deth Segrià an estat tanben en fòrça escadences eth scenari de campionats d’Espanha e Catalonha.
Tanpòc i a mancat jamès era Deputacion en raid mès vertiginós deth mon, eth Dakar. Tant en Africa coma en Latinoamerica, Lhèida a estat presenta damb diuèrsi pilòts, tostemp damb Isidre Esteve coma autentica anma d’ua corsa qu’a passat d’èster ua aventura a tot un rèpte pera sua duretat.
Un aute des signes d’identitat lheidatana ei eth piragüisme. Era Seu d’Urgelh se dauric ua hièstra en mon damb era creacion deth Parc Olimpic deth Segre. Es Jòcs Olimpics de Barcelona 92 sigueren un reflèxe de coma hèr es causes plan hètes e, coma non podie èster d’ua auta manèra, Lhèida i auec fòrça a veir.
Era sedença deth piragüisme en aigües braves siguec ua des mès arreconeishudes un còp finalizat er eveniment esportiu e coma resultat eth camp de regates s’a convertit en ua des autentiques mèques entara practica d’aguest espòrt. Non solament era seleccion espanhòla entrene permanentament en aguestes installacions, mès que pendent tot er an fòrça son es païsi que preparen es competicions internacionaus en aigües lheidatanes.
Entara federacion internacionau, era Seu d’Urgelh s’a convertit en un lòc de referéncia a on cada an s’i dispute bèra regata internacionau, sigue Mondiau, Campionat d’Euròpa o bèra ua des copes deth mon.
Eth doble medalhista olimpic Saúl Craviotto s’a convertit en miralh entà fòrça joeni esportistes arreu. Es sòns podes an er aval dera Deputacion dempús des sues prumères passes en arriu Segre entà deféner es colors deth Sícoris Club, entitat de referéncia en piragüisme d’aigües tranquilles que compde damb ua nombrosa basa que creish en cada sason. Craviotto some succèssi coma en sòn dia tanben heren d’auti palistes olimpics coma Joaquim Larroya, Damià Vindel o Guillermo Díez-Canedo.
Eth 1996, era Deputacion de Lhèida toquèc eth cèu. Araceli Segarra se convertie ena prumèra hemna espanhòla en ascendre es 8.844,43 mètres der Everest damb er estil classic, factor que hec era hita dera lheidatana fòrça mès epica. Pendent tota era expedicion, Lhèida s’aboquèc damb Araceli, çò que dauric eth senderisme, era escalada e er alpinisme a tota era ciutadania. Era corporacion seguic cadua des sues peades damb tot eth supòrt que meritaue en sòn moment tau coma hec damb eth malastrosament desapareishut Juanjo Garra, o damb totes e cadua des prepauses qu’a hèt quina entitat que sigue excursionista deth territòri.
S’enes espòrts individuaus era Deputacion de Lhèida a agut un pes important, non ac ei mens en er espòrt d’equipa, pr’amor que tostemps es clubs e es entitats an compdat damb eth sòn supòrt. Ua des prumères aparicions dera “Ara Lleida” siguec ena camiseta dera estenta Unió Esportiva Lleida. Era equipa de fotbòl, actuaument Lleida Esportiu, a estat tostemps un des atractius mès importants deth cap-lòc. Es amants der espòrt rei an pogut gaudir en aguesti 25 ans d’ascensi istorics, coma l’artenhut eth 1993 a Prumèra Division. Non tot a estat tan facil coma semble, encara qu’en toti es procèssi, era Deputacion a tostemps creigut enes projèctes entà poder mantier aguest espòrt enes nòstes contrades.
Un cas fòrça similar ei çò deth Llèida Basquetbòl. Eth sòn pas pera ACB, er elèit basquetbolistic estatau, representèc un abans e un dempús. Eth bastiment deth Barris Nord, coma cambiament d’emplaçament, hec a vibrar non solament era gent dera ciutat, mès que se sabec hèr a estimar per totes es comarques enquia arténher ua chifra de seguidors jamès abans vista en segment dera cistalha.
Ua trajectòria mès longa, fomentada ena tiença dera peirèra, ei çò qu’a convertit eth Sedis Basquetbòl de la Seu d’Urgelh en un des grani referents deth basquetbòl estatau femenin e un club modèl peth sòn gran prètzhèt de gestion e formacion.
Er oquei (Lleida Llista), eth tennis taula (CTT Borges e CTT Balaguer), eth fotbòl sala (Ciutat de Lleida e Sícoris), eth voleibal (CECELL e Episcopau), er atletisme (Club Atlètic Lleida) o er andbòl (Handbol Lleida e Associació Lleidatana) son espòrts que s’an beneficiat tanben dera prepausa endegada ara hè 25 ans peth Patronat de Torisme dera Deputacion de Lhèida. Toti eri an artenhut, en un moment o d’aute pendent aguesti darrèri ans, plaçar equipes ena maximala categoria professionau, e convertir-se en reflèxe per fòrça gojats e gojates qu’optèren entà seguir en tot formar-se e en tot practicar aguestes disciplines.
Albert Costa e eth sòn trionf en Roland Garros eth 2002 relancèren eth mon dera raqueta. A conseqüéncia d’aguest ‘boom’ tennistic, era Deputacion creèc es pistes corbides dera Caparrella, infrastructura utilizada abituaument pera Representacion Territoriau dera Federacion Catalana de Tennis en Lhèida e per un gran nombre de jogadors d’auti clubs de Lhèida tota. Eth simbèu identitari d’“Ara Lleida” a estat present enes diferentes Copa Davis, FedCup o es Mastèrs Nacionaus, celebrat enguan en Barris Nord, a on se poderen veir es prumères espases espanhòles deth moment.
A toti aguesti nòms coneishudi e arreconeishudi ena atmosfèra esportiva internacionau les cau somar ua sèria de persones que trabalhen dia a dia entà hèr qu’era basa contunhe damb bona salut. Ua des prepauses mès interessantes a on era Deputacion i a fòrça a veir ei era Olimpiada Flamicell. Un eveniment esportiu qu’an darrèr an convòque centenats de joeni en edat escolara entà practicar espòrt e convíuer en Palhars Jusan.
Eth respècte, era perseverança e era competitivitat tostemps damb ua nauta dòsi d’esportivitat son bères ues des premisses que contemple era celebracion d’aguesta jornada qu’eth 2015 arribarà ena sua trentau edicion. Parapent en quin idiòma que sigue ei sinonim d’Àger. Era localitat dera Noguera a vengut enes darrèri ans eth melhor espaci entara practica deth vòl damb o sense motor. Ac constate eth gran nombre d’esportistes que i arriben de quin endret que sigue entà practicar era sua passion.
Çò que Àger a estat entath vòl, ac a estat Cervera entath bilhard, pr’amor que a acuelhut pendent fòrça ans pròves de referéncia d’encastre mondiau e europèu en ua especialitat damb dus jogadors claus: Francesc Fortiana e Maribel Romia.
Es quate continents an sabut agarrar era esséncia dera “Ara Lleida”. D’aquera reünion, signatura e constitucion en Estanh Gento eth 1989 an brotat fòrça fruts en tot plaçar Lhèida coma territòri referent en diuèrses modalitats esportives. Eth prètzhèt e era creacion dera linha a seguir dera Deputacion a supausat qu’eth trabalh de basa veigue era sua recompensa en er elèit e qu’era practica e eth foment der espòrt creishen cada dia en cò nòste.
Setmana a setmana es marches, corses d’atletisme, ‘trail running’ o ciclisme entàs esportistes amateurs se succedissen per tot eth territòri lheidatan. Era immensa majoria nèishen, creishen e se desvolòpen en parallel damb era Deputacion de Lhèida, ua entitat qu’apòste pera activitat fisica entà compdar damb ua poblacion sanitosa e que se sente protagonista deth que succedís ath sòn environ.