Talarn recorda “la voluntat de ser i l’afany col·lectiu d’esdevenir de la societat lleidatana” de l’any 1707

SeuVella1

SeuVella2

SeuVella3

SeuVella4

El president de la Diputació ho ha dit en la commemoració de la caiguda de Lleida l’11 de novembre de 1707 al convent del Roser, que desembocaria en la caiguda de Barcelona, el 1714 

El president de la Diputació, Joan Talarn, ha participat aquest divendres en l’acte commemoratiu de la caiguda de Lleida l’11 de novembre de 1707, que se celebrarà a la Sala Gran de la Canonja de la Seu Vella i que ha comptat amb la conferència del vicerector de Cultura i Extensió Universitària de la UdL, Joan Busqueta, sobre ‘L’Estudi General de Lleida: Finia el primer temps de l’Ama Mater’.

A l’acte han participat també l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; el delegat del govern a Lleida, Bernat Solé, i el director del Consorci del Turó de l Seu Vella, Joan Baigol.

Joan Talarn ha iniciat la seva intervenció recordant que “per condicions geogràfiques i estratègiques, la ciutat i les terres de Lleida sempre s’han trobat a primera línia de la resistència nacional i social, amb totes les conseqüències que això comporta”. Així, a més de parlar de l’aixecament social i secessionista que va culminar en la Guerra dels Segadors de 1640, ha posat èmfasi en “la Guerra de Successió quan, el 1707, perduda la batalla d’Almansa (que era l’entrada natural a València des de Castella), les hosts borbòniques es van acarnissar amb Lleida primer i Tàrrega i Cervera després, en el que fou un irreparable trasbals que va encetar el que Ferran Soldevila designava com a «procés de desnacionalització violenta de Catalunya». Un procés desnacionalitzador que va continuar amb les insurreccions militars del segle dinou, les dues dictadures del vint i la repressió del segle vint-i-u”.

Talarn ha recordat els fets tràgics que ha anat arrossegant Catalunya durant la història com “la Guerra de Successió, l’abolició de les constitucions catalanes, la implantació del Decret de Nova Planta al Principat, les Illes i el País Valencià, i la instauració d’una monarquia absolutista i unes oligarquies centralitzadores, les quals s’han perpetuat fins als nostres dies”.

Finalment, ha posat en valor “aquella resistència de la societat lleidatana a l’invasor aquell mes de novembre de 1707 al convent del Roser de Lleida representa, per damunt de tot, un exemple de persistència, de voluntat de ser i d’afany col·lectiu d’esdevenir, lligada a uns valors i uns ideals de justícia i llibertat als quals, més de tres-cents anys després, no hem renunciat ni renunciarem mai”.

Com cada any, aquests actes serveixen per commemorar els tràgics fets del 1707 al convent del Roser, que desembocarien en la caiguda de Barcelona, el 1714, i de les Illes, el 1715, l’últim bastió de la nació catalana en la Guerra de Successió Hispànica.

Lleida, 11 de novembre de 2022

Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Telèfons de contacte: 973.24.92.00
premsa@diputaciolleida.cat