El president de la Diputació participa en una taula rodona en el marc de la convenció d’alcaldes i alcaldesses de la plataforma ‘Alcaldes.eu’, on posa en valor els criteris de discriminació positiva que s’apliquen a Lleida
Joan Talarn també defensa com a model de diàleg entre institucions el G10, l’òrgan que impulsa la transformació econòmica de Lleida, Pirineu i Aran a través de l’agenda compartida que promou els projectes de bioeconomia
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha reclamat aquest divendres que les administracions “han de deixar d’aplicar el concepte d’igualtat pel d’equitat, ja que la igualtat és aplicable a persones que viuen en contextos semblants, i quan això no passa (com els de l’interior de Ponent respecte els municipis de l’àrea metropolitana) hem de mirar de compensar, amb equitat, els desequilibris existents”. Talarn ha exemplificat aquesta situació afirmant que “es fa molt difícil harmonitzar lleis i reglaments que siguin útils a les persones que viuen a l’Hospitalet, per exemple, i a Os de Balaguer, cosa que fa que les persones que viuen en aquests dos contextos diferents no siguin, al final, tractades amb igualtat”.
Talarn ha fet aquesta reflexió en el marc de la Convenció Nacional d’Alcaldes i Alcaldesses de Catalunya 2025, organitzada per la plataforma ‘Alcaldes.eu’ a la ciutat de Barcelona. Joan Talarn ha compartit taula rodona amb el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; i les vicepresidències de les diputacions de Barcelona i Tarragona, Marta Farrés i Enric Adell.
La convenció, sota el títol de ‘La Catalunya municipal davant del repte demogràfic’, ha reunit durant tota la jornada els principals representants municipals de Catalunya per debatre i aportar solucions al gran repte demogràfic que afronten els municipis. A més de la taula dels representants de les diputacions, la trobada ha comptat amb la participació de Xavier Amor, secretari de Governs Locals i Relacions amb Aran de la Generalitat de Catalunya; Francesc Boya, Secretari General pel repte demogràfic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic; l’alcalde de Montgai i fundador d’Eines de Repoblament, Jaume Gilabert; i representants de les alcaldies de Barcelona, Girona i Tarragona i la Federació de Municipis de Catalunya, entre d’altres.
En la taula rodona protagonitzada per les diputacions catalanes, sota el títol de ‘Coordinació de les Administracions: polítiques urbanístiques, fiscals i repartiment de competències’, el president de la Diputació de Lleida ha posat de manifest que “tan importants són les persones a les quals dediquem la nostra feina com a administradors de la cosa pública, com els territoris en els quals les persones fan realitat els seus projectes de vida”, i en aquest sentit ha recordat que “la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran suposa el 33% del territori de Catalunya, però hi conviuen només el 6% de la població, i la meitat dels nostres municipis són de menys de 500 habitants”. Per aquesta raó ha manifestat que “l’accés als serveis bàsics que han de rebre en igualtat de condicions a qualsevol altre habitant del país requereix d’inversions públiques comparativament més altes que les que es dediquen avui en dia. En canvi, aquestes inversions es continuen mesurant només en funció del nombre d’habitants, sense tenir en compte el context en el qual hi conviuen”.
Talarn ha posat com a exemple que “a consistoris que a dures penes poden tenir 1 o 2 administratius no se li poden exigir les mateixes obligacions burocràtiques que a ajuntaments grans. És tristament habitual que la major part dels ajuntaments de Lleida, Pirineu i Aran hagin de renunciar a ajuts quantiosos de l’Estat o Europa perquè no poden fer front a la maquinària burocràtica que se’ls exigeix”.
En aquest sentit Joan Talarn ha posat com a exemple les “polítiques d’equitat” que practica la Diputació de Lleida amb “els criteris de discriminació positiva: introduir als barems d’habitants per poble una sèrie de variants, com la pèrdua de població durant dècades, els quilòmetres de camins locals, l’extensió del terme municipal, si aquest és en muntanya o en pla. El resultat és un increment del 21% del fons que reben de la Diputació respecte de municipis que no pateixen aquestes circumstàncies”.
I com a exemple de “diàleg horitzontal”, Talarn ha reivindicat l’experiència del G10 que, impulsat per la Diputació de Lleida, reuneix la mateixa Diputació, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Lleida, l’Estat, les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, les patronals COELL i Pimec, els sindicats CCOO i UGT i la Universitat de Lleida en l’Agenda Compartida Lleida, Terra d’Oportunitats’, “un espai de treball compartit, tant tècnic com polític, en el qual unim esforços per tirar endavant projectes vinculats amb la bioeconomia, amb els quals pretenem mobilitzar uns 180 milions d’inversió directa publicoprivada que aportarien 326 milions de valor afegit i podrien suposar la creació de més de 2.000 llocs de treball”.
Joan Talarn ha finalitzat explicant que aquestes decisions es prenen amb l’objectiu estratègic de “fomentar el repoblament, ja que als nostres pobles, les persones no es quedaran si no es poden guanyar la vida, i per això cal revolucionar el tradicional sistema productiu lleidatà, però no proposem canviar la força del nostre sector primari per fàbriques de bateries”.
Barcelona, 23 de maig de 2025
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Telèfons de contacte: 973.24.92.00
premsa@diputaciolleida.cat