El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, afirma que aquesta llei suposa el tan merescut reconeixement de la singularitat de la Vall d’Aran
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha manifestat la seva satisfacció per l’aprovació de la Proposició de llei del règim especial d’Aran, ja que suposa el reconeixement de la singularitat de la vall.
Reñé ha assistit aquest dimecres al ple del Parlament de Catalunya, on s’ha aprovat la Proposició de llei del règim especial d’Aran, mitjançant la qual es consoliden i amplien les competències de la llei de 1990, que regula l’autogovern de la vall.
Després de l’aprovació, el president Reñé ha expressat personalment l’enhorabona al Síndic d’Aran, Carles Barrera, i a l’alcalde de Vielha, Àlex Moga, així com al vicepresident tercer de la Diputació de Lleida, Pau Perdices, i ha ratificat una vegada més el seu suport a la singularitat cultural, lingüística i històrica de la Vall d’Aran.
El president de la corporació lleidatana ha afirmat que “el Parlament de Catalunya ha reconegut d’una forma molt clara, contundent i amb una majoria aclaparadora la singularitat d’Aran posant al dia el contingut de la Querimònia”. Reñé ha afegit que “la Diputació comparteix i dóna suport a aquest reconeixement que avui ha fet el Parlament de Catalunya i que l’Aran es mereix”.
El text aprovat aquest dimecres introdueix el reconeixement nacional i els drets històrics que l’Estatut del 2006 preveu per a l’Aran i desenvolupa altres punts com l’acadèmia de la llengua occitana, el dret a decidir el seu futur i un sistema de finançament nou mitjançant el qual el Conselh d’Aran i la Generalitat negociaran cada any la quantitat global pel funcionament de les competències araneses obrint la possibilitat de fer una altra proposta de millora en un termini de tres anys.
La nova llei també preveu que l’Aran tingui un diputat propi al Parlament català escollit pels aranesos, sempre i quan prèviament s’inclogui en una futura llei electoral catalana, i estableix que la Val d’Aran no es podrà incloure en cap altra divisió territorial catalana que no sigui ella mateixa.
L’aprovació de la nova Llei d’Aran ha comptat amb l’assistència de desenes d’aranesos que han seguit el debat i l’aprovació del nou text al Parlament.
La Diputació de Lleida ha col·laborat al llarg dels anys en el desenvolupament socioeconòmic i cultural de l’Aran, amb l’aportació de recursos econòmics, la creació d’infraestructures i una important aposta cultural i lingüística.
Aquesta col·laboració, que es basa en el reconeixement i el respecte absolut a la singularitat de la realitat territorial de la Val, es concreta amb diferents accions destinades al turisme, al foment de la llengua, a la promoció econòmica, a la millora d’equipaments de salut i també amb actuacions concretes, com la es va fer per fer front als danys ocasionats per les riuades de l’estiu del 2013.
Reforç dels vincles que uneixen l’Aran i Catalunya
El ple del Parlament ha fet el debat final de la proposició de llei del règim especial de l’Aran amb esmenes a l’articulat de tots els grups. De les noranta esmenes reservades, 33 han estat del PSC, 17 de la CUP, 16 de C’s, 15 d’ICV-EUiA, 6 del PPC, 2 de CiU i 1 d’ERC.
La llei vol reforçar “els interessos i vincles que històricament han unit l’Aran amb Catalunya” i reconeix la realitat nacional occitana, dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, estableix el règim especial propi de l’Aran per protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics i la identitat, el dret i la realitat de l’organització institucional, política i administrativa, i en garanteix les competències, els recursos i l’autonomia per ordenar, governar i gestionar els interessos del territori.
El text recull la divisió territorial de l’Aran en sis terçons, en reconeix la bandera, l’escut, la festa i l’himne, i els drets lingüístics amb l’aranès com a llengua pròpia i d’ús preferent a les administracions públiques, la capitalitat de Vielha, i defineix les funcions del Consell General d’Aran i els seus òrgans, i el sistema electoral per terçons.
El dictamen de la llei admet, a les disposicions finals i transitòries, el dret del poble aranès a decidir el seu futur, estableix una revisió del model de finançament en comissió bilateral govern de la Generalitat-consell d’Aran en un termini màxim de tres anys, preveu que el Parlament demani el reconeixement de l’autonomia política de l’Aran en el marc d’una modificació constitucional i estableix que la llei haurà de ser referendada pels aranesos d’acord amb la llei de consultes populars.
En tractar-se d’una llei de desenvolupament bàsic de l’estatut, cal que el ple l’aprovi per majoria absoluta.
Barcelona, 21 de gener de 2015
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Telèfons de contacte: 973.24.92.00
premsa@diputaciolleida.cat