El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, convocarà una nova cimera antipedra després de les jornades tècniques que han avalat l’eficiència de la utilitzacio del iodur de plata per minimitzar els danys de les calamarses. L’objectiu de la reunió amb el món local i tots els afectats serà la d’analitzar la conveniència de recuperar l’aplicació d’aquest sistema i ha insistit en que la decisió que es pregui finalment serà “consensuada i basada en anàlisis totalment rigorosos”.
Reñé també ha avançat que la corporació “serà solidària” amb els ajuntaments i municipis si de forma majoritària plategen lluitar contra les reiterades pedregades mitjançant els sistemes de iodur de plata. Així ho ha afirmat el president de la corporació, que ha estat l’encarregat de presidir la jornada “Parlem del iodur de plata” que s’ha celebrat aquest divendres en el marc de la Fira de Sant Miquel de Lleida i ha comptat amb uns 200 assistents.
Durant la jornada, els diferents ponents han analitzat diferents aspectes relacionats amb l’efectivitat, els beneficis, la tecnologia i els possibles inconvenients de la utilització del iodur de plata.
El catedràtic de Física de l’Atmosfera en el Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, Jeroni Lorente, ha iniciat el torn d’intervencions parlant sobre la solidesa de la base científica en la modificació dels núvols mitjançant el iodur de plata i ha afirmat que s’ha comprovat que aquest element és capaç d’alterar la distribució de la pedra disminuint la força i els danys que produeix.
El físic i doctor en Ciències Físiques per la Universitat de París, Jean Dessens, ha indicat que s’han obtingut resultats positius a França amb l’aplicació del iodur de plata malgrat la dificultat que suposa avaluar aquest tipus de projectes. “S’ha comprovat que a França la intensitat baixa en un 40% quan hi ha una xarxa de generadors de iodur de plata. França és un exemple d’eficàcia en la lluita contra les pedregades”, ha afegit.
En la seva intervenció, el doctor en Ciències Físiques i catedràtic de Física Aplicada de la Universitat de Lleó, José Luís Sánchez, ha explicat l’experiència i els avantatges que suposa la utilització del iodur de plata per minimitzar les pedregades. Sánchez ha assenyalat que s’han fet estudis i comparatives dels danys causats per la pedra en superfícies on s’havien aplicat sistemes de lluita contra el granís i superfícies on no s’havien aplicat. Els resultats van demostrar que els danys van ser menors en aquells llocs on s’havien instal•lat generadors de iodur de plata.
El catedràtic de Química Analítica de la UB, Miquel Esteban Cortada, ha explicat que les dades científiques de les publicacions especialitzades en el tema conclouen que no hi ha motius per pensar que el iodur de plata genera problemes mediambientals. En la seva exposició ha indicat que a Internet hi ha moltes informacions sobre aquest tema de fonts no autoritzades i com a exemple ha remarcat que els nivells de plata que inclou aquest sistema se situen molt per sota dels màxims permesos.
La directora tècnica de l’ADV Terres de Ponent, Maite Torà, ha afirmat en la seva intervenció que “la plata és al nostre entorn, fins i tot en complements alimentaris” i ha afegit que les llegendes sobre les elevades concentracions de plata es desmunten amb els estudis.
El cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, Marc Prohom, s’ha centrat en l’evolució de les precipitacions a les comarques de Ponent des de 1950 fins a l’actualitat, especialment de les calamarses i els mètodes d’observació de les mateixes. Les dades obtingudes han demostrat que des de l’any 1980 a l’any 2012 s’ha detectat un augment del nombre de dies de calamarsa a les comarques lleidatanes amb dos dies d’increment de mitjana per dècada.
L’enginyera agrònoma especialista en experimentació vegetal per l’Escola Nacional Superior d’Agronomia de Rennes i directora d’Anelfa (associació creada per experimentar sobre el terreny un dels mètodes per lluitar contra la pedra), Claude Berthet, ha explicat en la seva intervenció com està organitzada aquesta associació i les dificultats que s’ha trobat en la seva creació.
Per la seva part, el gerent de la Mancomunitat per a la lluita antipedregades a l’Aragó, Fernando Peligero, ha explicat com funciona aquesta mancomunitat i el sistema de finançament de la lluita contra el granís a la zona de la vall de l’Ebre i Saragossa. “L’experiència ens ha demostrat que és millor una lluita contra la pedra organitzada i amb assessorament tècnic”, ha conclòs.
Finalment, el director de Sistemas Lógicos SL empresa dedicada al desenvolupament d’instrumentació científica i sistemes per a la modificació atmosfèrica, Antonio Vega, ha presentat les opcions tecnològiques més tradicionals i més innovadores basades en el iodur de plata.
En la part final de la jornada tècnica el president de la Diputació de Lleida ha agraït i felicitat els ponents les seves aportacions i s’ha obert un torn de debat i col•loqui. Una de les aportacions que s’han afegit en aquest torn de preguntes i debat ha estat el de José Luís Sanchez, que ha explicat que a Califòrnia i Austràlia s’utilitza el iodur de plata com a mètode per generar precipitacions de neu i millorar l’ecosistema respectivament.
Per la seva part, Reñé ha afegit que l’organització d’aquesta jornada no és conseqüència d’una improvisació sinó un acte de responsabilitat després d’escoltar i detectar la preocupació dels lleidatans afectats per aquestes tempestes.
El president de la Diputació de Lleida ha insistit que la decisió que es pregui finalment serà “consensuada i basada en anàlisis totalment rigorosos”.
La jornada s’ha organitzat davant de la preocupació de molts alcaldes i agricultors per l’increment del nombre de tempestes amb calamarsa focalitzades en territori lleidatà i amb l’objectiu de parlar sobre la eficiència i l’eficàcia o no del iodur de plata per minimitzar l’impacte del granís sobre produccions agrícoles i equipaments urbans.
Lleida, 27 de setembre de 2013
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Telèfons de contacte: 973.24.92.00
premsa@diputaciolleida.cat