Lluïsa Julià: “Per a Maria Mercè Marçal era bàsic salvar la llengua i que la cultura catalana fos de nivell internacional”

LLuisa_Julia_003_SLI

La investigadora i crítica literària, Lluïsa Julià

El proper mes de novembre veurà la llum la primera biografia de la poetessa Maria Mercè Marçal, escrita per la investigadora i crítica literària, Lluïsa Julià, i finançada per la Diputació de Lleida

Hem parlat amb Lluïsa Julià sobre la vida personal i literària de la poetessa tot passejant pels carrers d’Ivars d’Urgell, municipi on Maria Mercè Marçal va passar bona part de la seva infantessa i joventut

¿Que va suposar la Maria Mercè Marçal per a la literatura catalana?

Amb la seva obra, la Maria Mercè Marçal va saber captar l’ambient de l’època i els grans temes que tenia plantejat el país i com a dona els va portar a un terreny personal per explicar-los.

Un poeta és important quan la gent coneix i se sap de memòria els versos dels seus poemes, ja que vol dir que forma part de l’imaginari de les persones, i amb la Maria Mercè Marçal aquest fet es produeix. A més, els poetes actuals la tenen com un referent, de forma que la seva obra no s’acaba amb ella mateixa.

Quins trets caracteritzen la seva poesia?

Els primers llibres són una memòria de la transició espanyola perquè ella va ser molt activa amb l’inici de la democràcia i la construcció del nou país i a la vegada es va comprometre amb l’emancipació de la dona.

Quan llegim els seus primers llibres, com “Cau de Llunes” o “Bruixa de dol” dels anys 70, veiem que reprodueix l’efervescència política, social i de reivindicació dels drets de les dones d’aquell temps.

Podem dir que era una poeta que tot i tenir una riquesa i rigor formal impressionant conservava molts elements de la poesia popular. Això feia que la gent se sentís molt representada en la seva poesia.

Va ser una veu potent en la reivindicació dels drets de la dona, no és així?

A partir dels anys 80 va assumir la maternitat en solitari i d’això en va fer una bandera, trencant la idea patriarcal de família burgesa en la que la dona estava sotmesa a l’home i cuidant dels fills a casa.

Es va convertir en una abanderada dels drets de la dona en un moment en què la dona no tenia ni la pàtria potestat dels fills i si marxava de casa se la podia portar al jutjat per abandonament de la llar.

La seva vida canvia molt quan assumeix la seva maternitat i la seva poesia es torna molt més intel•lectual amb l’objectiu de construir una idea de literatura feta per a dones.

Que li semblen les iniciatives que fa la comarca del Pla d’Urgell per recordar i valorar la figura de la Maria Mercè Marçal?

Aquestes activitats i projectes que s’organitzen aconsegueixen fer-la present. En aquest país som poc donats a rescatar i apreciar els nostres propis valors.

Per sort, una de les feines que més s’estan fent els darrers anys es posar fites al territori per recuperar els constructors de l’imaginari, com són els escriptors i els poetes. És fonamental fer aquesta feina.

Ivars d’Urgell és present a l’obra de la Maria Mercè Marçal…

Té poemes parlant d’Ivars d’Urgell dedicats a les escoles, als jocs o als tipus de ball que es feien als anys 50 en aquest municipi a on va passar la seva infantesa i joventut.

També fa una recuperació importantíssima de paraules de l’Urgell perquè per ella era bàsic salvar la llengua i que la cultura catalana fos de nivell internacional.

Tot això i molt més és el que podrem llegir en la biografia que està escrivint sobre la poetessa, no és així?

Sí. La biografia és un gènere molt atractiu perquè permet abordar aspectes personals i aspectes històrics i literaris. Vaig tenir la sort de conèixer la Maria Mercè Marçal als anys 90 i vam fer moltes activitats literàries juntes. A més, d’explicar la seva vida explico una època, ja que tots som fruit del període en el que ens ha tocat viure i de com responem a aquest període.

Ara ja es troba a la part final, però quant temps ha passat investigant la vida personal i literària de la Maria Mercè Marçal?

Porto més de tres anys d’investigació i és apassionant. En morir tan jove hi ha moltes persones que la van conèixer en diferents moments, àmbits i territoris intel•lectuals o personals, la qual cosa m’ha permès fer moltes entrevistes per conèixer la relació que va tenir amb totes elles.

Ens pot avançar alguna anècdota que hagi descobert en aquesta investigació?

Hi ha curiositats concretes que no desvetllarem abans, però puc avançar que a la biografia es descobreix una Maria Mercè Marçal molt implicada en la política, una faceta bastant desconeguda d’ella.

També es dóna a conèixer la seva gran capacitat comunicativa i conversadora. Molta gent relaciona els poetes i escriptors amb persones introvertides i poc donades a xerrar o relacionar-se amb molta gent. La Maria Mercè Marçal era una persona a qui li agradava molt conversar i escoltar.
Lleida, 16 de febrer de 2016

Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Telèfons de contacte: 973.70.41.17
premsa@diputaciolleida.cat