Lleida aglutina la demanda unànime dels governs català, navarrès i basc per l’execució immediata del Corredor Mediterrani

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha inaugurat aquest dijous la Jornada FERRMED Lleida 2017, que s’ha celebrat a La Llotja de Lleida amb la participació de més de 200 congressistes. La inauguració també ha comptat amb la participació del president de FERRMED, Joan Amorós; del diputat al Parlament Europeu, Ramon Tremosa; del secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font; del vicepresident de Desenvolupament Econòmic del Govern de Navarra, Manuel Ayerdi; del viceconseller de Transports del Govern Basc, Antonio Aiz, i del president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó. A més, ha tramès un missatge Jean-Pierre Loubinoux, director general de l’Union Internationale des Chemins de Fer.

En declaracions als mitjans de comunicació, Reñé ha destacat que la jornada ha de servir per “posar Lleida en el mapa de l’entorn del Corredor Mediterrani”, i que s’hi posi “com a protagonista i com a generador d’economia”. El president de la Diputació de Lleida ha remarcat que la vall de l’Ebre, des del País Basc fins a Catalunya i València, tenen un pes molt important en l’economia i per això “cal treballar en la connexió entre els corredors Mediterrani i Atlàntic a través de la Vall de l’Ebre”.

Reñé ha afegit que és imprescindible que per crear un centre logístic de primer nivell les vies han de ser d’ampli internacional per aconseguir una millora real en el transport ferroviari de mercaderies.

El diputat al Parlament Europeu, Ramon Tremosa, ha recordat que el Corredor Mediterrani és “un reglament europeu d’obligat compliment i que l’Estat espanyol no està invertint, la qual cosa significa que tenim un altre incompliment que se suma als que ja acumula l’Estat espanyol” i ha indicat que l’any passat va ser el tercer amb més incompliments, amb 83 expedients oberts per aquest motiu”.

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, ha explicat que aquest dimarts la gran oblidada del Corredor Mediterrani va ser Lleida, ja que la novetat que s’hauria d’haver presentat era com connectar el Port de Barcelona i el Port de Tarragona amb ample internacional amb Lleida. En aquest sentit, ha anunciat que el pròxim 10 d’abril presentaran al Govern de l’Estat espanyol aquesta connexió com una prioritat que ha de ser possible l’any 2020 i no l’any 2025 o 2035.

Per la seva part, el president de FERRMED, Joan Amorós, ha coincidit en que Lleida es mereix una major atenció perquè pot ser un centre de distribució de productes que arribin pels ports Cantàbric i Mediterrani cap a Europa.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha destacat que els grans salts qualitatius que ha fet l’agricultura, la ramaderia i l’agroindustria al llarg dels temps han estat vinculats a les construccions de les línies fèrries i als grans canals de reg”.

El viceconseller de Transports del Govern Basc, Antonio Aiz, ha afirmat que els corredors Mediterrani i Atlàntic tenen molts elements en comú perquè representen els camins naturals que uneixen l’Estat espanyol amb Europa i presenten un gran retard en desenvolupament de transport ferroviari. “Hem de superar la frontera que encara existeix entre l’Estat espanyol i Europa i connectar-nos per ferrocarril”, ha insistit.

El vicepresident de Desenvolupament Econòmic del Govern de Navarra, Manuel Ayerdi, ha coincidit amb el viceconseller Basc en la importància de les comunicacions pel desenvolupament econòmic i social sostenible. Igualment, s’ha sumat a la petició de reclamar a l’Estat espanyol que assumeixi les competències i prioritzi la interconnexió entre els Corredors Atlàntic i Mediterrani amb la combinació de mercaderies i passatgers, amb capacitat suficient i via d’ample internacional.

Finament, el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó, ha defensat el Corredor Mediterrani i l’enllaç amb el Cantàbric i l’Atlàntic, on Lleida estaria situat en un punt estratègic molt important. També ha reclamat l’enllaç ferroviari entre la Pobla de Segur, Esterri d’Àneu i França.

La jornada ha aplegat representants de les institucions europees, del Govern espanyol, del Govern Català, Navarrès i Basc, així com també responsables de les principals terminals logístiques dels eixos Mediterrani i de l’Ebre, així com dels ports situats al Mediterrani i al Cantàbric. Durant la jornada, s’han tractat temes que abasten tot el ventall d’elements relacionats amb l’Eix de l’Ebre i les comunicacions i el transport, com ara el tràfic potencial de ferrocarril que hi ha i les zones logístiques i industrials del sector Santander/Bilbao-Barcelona-València, entre d’altres.

La cloenda de la jornada ha estat presidida pel conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep Rull, juntament amb Joan Reñé; l’alcalde de Lleida, Àngel Ros; el coordinador del Corredor del Mediterrani, Juan Barios; i el vicepresident primer de FERRMED per a Espanya i president de la Fundació ProAVE, Federico Félix.

Durant la cloenda, Reñé ha qualificat de “deficitàries i millorables” les infraestructures viàries i ferroviàries i ha exigit que el Govern de l’Estat espanyol actuï. El president de la Diputació de Lleida ha reivindicat, davant del representant espanyol i del conseller Rull que el transport de mercaderies ferroviàries entre Tarragona i Saragossa es faci per Lleida amb un clar protagonisme de les terres de Ponent.

Per la seva part, el conseller Rull ha felicitat la corporació lleidatana pel seu “lideratge per situar les terres de Lleida en una posició central en el debat del Corredor Mediterrani” i garantir així que hi siguin presents. També ha indicat que aquesta infraestructura és fonamental per l’Estat espanyol, ja que generarà activitat econòmica i llocs de treball reforçant l’estat del benestar”.

Rull ha reclamat un calendari precís amb terminis concrets, ja que actualment hi ha empreses que tenen retingudes les seves inversions davant la incertesa i la imprevisibilitat d’aquesta infraestructura.

Durant l’acte de cloenda, Barios s’ha mostrat obert a qualsevol col·laboració i a escoltar les diferents propostes.
PONÈNCIES

L’arc mediterrani registra la major activitat de transport de la península Ibèrica

La primera ponència de la jornada ha anat a càrrec de Cristian Bardají, de la Cambra de Comerç i Indústria de Barcelona, i ha tractat sobre ‘Volum de tràfic ferroviari existent i potencial’. En la seva intervenció, Bardají ha destacat que l’anàlisi de l’evolució de la demanda del transport terrestre de mercaderies constata que, de forma consistent al llarg del temps, l’arc mediterrani concentra la major activitat de transport de la península Ibèrica, com també el major perfil exportador. Això situa Catalunya en una posició de lideratge natural de la logística en el conjunt d’Espanya.

De la mateixa manera, segons Bardají els fluxos del transport terrestre de mercaderies registrats al llarg de l’eix de l’Ebre posicionen les terres de Lleida com una ubicació ideal per a la implantació de noves activitats logístiques, fruit de la combinació de la fortalesa de la demanda interna, de l’especialització territorial en la prestació de serveis logísticsavançats i, com a factor diferencial respecte a territoris veïns, a la disponibilitat de sòl apte, accessible i assequible. De fet, ha conclòs Bardají, l’estructura del mercat de transport afavoreix el desenvolupament en primera instància d’iniciatives vinculades al transport per carretera com a pas previ a futurs desenvolupaments multimodals.

Zones logístiques i industrials

Posteriorment s’ha celebrat la taula rodona ‘Zones logístiques i industrials i terminals multimodals de l’Eix’, moderada per Josep Maria Rovira, secretari general de FERRMED, i en què hi ha intervingut representants de les terminals i zones logístiques de Catalunya, la Comunitat Valenciana, d’Aragó, Navarra, la Rioja i el País Basc, entre els que hi figurava Isidre Gavín, director general de CIMALSA. Tots ells han lamentat la manca d’inversions reals per part del Govern espanyol pel que fa a terminals, fet que es tradueix en unes zones logístiques que resulten inadequades per insuficients. El futur passaria, a més de per crear unes terminals amb capacitat suficient, perquè aquestes estiguessin ben gestionades i al servei del mercat, a més de per una liberalització dels serveis ferroviaris.

Un estudi reforça la potencialitat de Lleida com a plataforma logística

A continuació, s’ha presentant l’estudi ‘Lleida plataforma logística’, a càrrec de Lluís Inglada, de l’Institut Cerdà. Aquest estudi ha estat elaborat per encàrrec de la Diputació amb l’objectiu de potenciar les terres de Lleida com a plataforma logística. L’estudi fa palès que Lleida és un referent dins el sector agroalimentari, però que tant la xarxa viària com la ferroviària tenen deficiències. Les conclusions d’aquest estudi assenyalen que Lleida ha de posicionar-se com a referent interior del port de Tarragona, de la mateixa manera que el transport ferroviari de mercaderies ha de deixar de ser residual. Lluís Inglada també ha destacat que Lleida ha de posicionar-se com a plataforma logística en disposar d’un sòl a uns preus competitius.

Complementarietat dels fronts portuaris mediterrani i cantàbric

La següent taula rodona ha tractat sobre ‘Complementarietat dels fronts portuaris Mediterrani i Cantàbric i la seva vinculació amb l’Eix’. Ha estat moderada per Josep Ramon París, secretari general de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Lleida, i hi han intervingut com a ponents representants de les autoritats portuàries de Barcelona, Tarragona, Bilbao i Pasaia. Tots ells han coincidit en assenyalar que la missió dels ports ha de ser donar servei a les exportacions i importacions. En nom de l’autoritat portuària de Barcelona, el seu director d’estratègia, Jordi Torrent, ha precisat que en el seu cas estan invertint allí on hi ha demanda, que és l’Eix de l’Ebre, i que el Corredor Mediterrani és clau per atraure centres de distribució d’indústries. Joan Basora, director de Desenvolupament Corporatiu de l’Autoritat Portuària de Tarragona, ha expressat el convenciment que, en el seu cas, han de mirar cap a l’interior, que és Lleida, motiu pel qual considera vital potenciar la capital del Segrià com a nexe entre els Corredors Mediterrani i Atlàntic.

En nom de l’Autoritat Portuària de Bilbao, el seu president, Asier Atutxa, ha lamentat la falta d’inversions ferroviàries i ha destacat que les connexions amb Lleida des de Bilbao són una gran oportunitat de futur. Finalment, César Salvador Artola, director de l’Autoritat Portuària de Pasaia, ha matisat que la competència entre els ports és bona, però que perquè encara ho sigui més, cal millorar les connexions i també les terminals.

Actuacions necessàries a la xarxa ferroviària de l’Eix de l’Ebre

Més tard s’ha fet una nova ponència, en aquest cas a càrrec de Josep Maria Sisó, emprenedor i investigador ferroviari, Projecte AFTP, que ha parlat sobre ‘Actuacions necessàries a la xarxa ferroviària de l’Eix de l’Ebre’. Simó ha subratllat que les possibilitats d’aquest eix, i en especial les de Lleida com a node de comunicacions, són infinites per les interconnexions que té. Així i tot, ha destacat que es necessiten un seguit d’actuacions per tal que aquestes possibilitats infinites es facin realitats, com són l’adopció de l’ample de via europeu, l’electrificació adequada de les vies i l gàlib uniformat, a més d’unes xarxes de terminals intermodals, entre d’altres mesures.

Presentació de la ‘Declaració de Lleida’

Aquesta ponència ha donat pas a l’esmentada presentació de la ‘Declaració FERRMED-Lleida 2017’, a càrrec de Joan Amorós. El president de FERRMED ha presentat també un altre document, ‘FERRMED remarks to the second work plan of the Mediterranean Corridor’, un anàlisi de la situació actual del Corredor Mediterrani. Al marge de posar en evidència les deficiències d’aquesta infraestructura, el document assenyala com a fonamental que el Govern espanyol marqui un calendari ben definit i que aquest es compleixi, com també que hi hagi una igualtat real entre els dos ramals del Corredor Mediterrani, el que passa per Madrid i el que baixa cap a València.

Lleida, 30 de març de 2017

Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Telèfons de contacte: 973.24.92.00
premsa@diputaciolleida.cat