La Diputació i el monestir de les Avellanes comencen a treballar per fer possible la reproducció dels sepulcres dels comtes d’Urgell, actualment a The Cloisters de Nova York

Reñé_Monestir_Avellanes-SLI

Joan Reñé visita el monestir per tal d’activar la reproducció de les peces, per la qual cosa cal primer la digitalització i, posteriorment, concretar el material físic o la tècnica virtual amb que es farà.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha visitat aquest dijous el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes per tal d’activar la possibilitat de reproduir els sepulcres dels comtes d’Urgell, que actualment s’exposen a The Cloisters de Nova York, el museu dependent del Metropolitan Museum of Art de Nova York, i poder fer possible que pugui haver-hi una reproducció al monestir de les Avellanes en un suport que encara està per definir.

Reñé s’ha reunit amb Xavier Giné, ecònom i conseller provincial de Maristes L’Hermitage; Robert Porta, director del monestir; Antoni Salat, membre de la comunitat marista de les Avellanes; Robert Vara, gerent de l’hostatgeria del monestir; Maricel Pujol, directora de Comunicació de la Diputació de Lleida; i Juli Alegre, director del patronat de Turisme de la Diputació. Després de la reunió, han fet una visita a l’espai dels sepulcres.

Tot i que, ara per ara, aquest projecte està en fase embrionària, hi ha una bona entesa amb The Cloisters, on aquestes peces s’exposen des de fa més d’un segle, segons ha explicat el director del monestir, Robert Porta. De fet, The Cloisters s’ha compromès a escanejar en 3D els sepulcres, fet que permetria digitalitzar les imatges i “treballar a partir d’elles en una reproducció dels sepulcres”, ha precisat Joan Reñé, que ha recordat que estan movent aquest projecte des de fa més d’un any.

El president de la Diputació ha afegit que aquesta fase de digitalització és la que els ocupa ara, motiu pel qual estan agilitzant els tràmits per poder-ho fer abans de l’estiu aprofitant que “hi ha una bona predisposició per part de The Cloisters per tal de poder compartir una realitat artística, patrimonial i identitària gràcies al que serien unes reproduccions absolutament fidedignes dels sepulcres”. Per aquest motiu, el primer pas serà constituir un grup d’experts que definiran quin és el millor suport per a la reproducció, en una operació que la Diputació de Lleida assumirà els costos a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Reñé ha volgut destacar també que el projecte neix amb la voluntat de ser un exemple de tot el contrari d’allò que ha succeït amb el conflicte de l’art de Sixena. El president de la Diputació ho ha fet en dir que “el camí i la fórmula és arribar a consensos amb solucions tècniques que avui dia són absolutament possibles i que fan viable preservar el patrimoni artístic i arquitectònic allà on està conservat però a més fer-lo disponible també als seus llocs d’origen”, evitant d’aquesta manera “tensions innecessàries, que no porten enlloc” i que l’únic que fan és “tensionar la convivència entre comunitats veïnes”.

Per la seva part, Robert Porta ha manifestat que la visita de Joan Reñé suposa “posar la primera pedra d’un projecte que van endegar generacions anteriors a la nostra, i que és la possibilitat que, d’alguna manera, pugui anar tornant el patrimoni que va anar perdent aquesta casa a causa de la desamortització”. Porta ha destacat que el monestir va ser “un cas emblemàtic de com es va espoliar el patrimoni” i que ara vol ser també “un cas emblemàtic de com podem retornar aquest patrimoni”, una tasca que faran conjuntament amb la Diputació i que consistirà en “dialogar i negociar amb entitats que preserven el nostre patrimoni defugint qualsevol enfrontament i aprofitant que Nova York ens ha obert les seves portes a tenir aquí una reproducció fidedigna”.

Cal recordar que els quatre sepulcres gòtics van ser traslladats als Estats Units a principis del segle XX en el que va ser el resultat de l’expropiació de béns i terres de l’Església que es va dur a terme arreu de l’Estat espanyol el 1836 dins de l’anomenada desamortització de Mendizábal.

Així, el monestir de les Avellanes va ser comprat l’any 1894 pel banquer lleidatà Agustí Santesmasses Pujol, que l’any 1906 es va vendre per 15.000 pessetes (poc més de 90 euros actuals) els quatre sepulcres dels comtes d’Urgell. De res no va servir que el bisbe d’Urgell i l’aleshores diputat per les Borges Blanques, Francesc Macià, futur president de la Generalitat, tractessin d’impedir la venda. Un antiquari de Vitòria es va quedar aquestes joies del gòtic català i les va revendre a The Cloisters, on encara s’exposen avui.

Ubicat en un entorn natural idíl·lic, Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes pertany des del 1910 als germans Maristes. Va ser fundat el 1166 pels comtes d’Urgell Ermengol VII i la seva muller, Dolça de Foix. Encara hi ha vestigis arquitectònics del segle XII, com ara el claustre romànic, i l’església data del segle XIV. Tot i això, el conjunt ha anat perdent moltes peces, les més importants de les quals són probablement els sepulcres.

A més de tractar el tema dels sepulcres, durant la trobada també s’ha parlat de les IX Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes i del programa d’activitats previst per al 2018, a més de desplegament de la fibra òptica a la Noguera alta.

Monestir de Santa Maria de Bellpuig, 1 de març de 2018

Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Telèfons de contacte: 973.24.92.00
premsa@diputaciolleida.cat