Es procèssi de globalizacion e bastiment europèu an metut en evidéncia era importància der escalèr locau en impuls e implementacion des politiques publiques de proximitat, mès que mès aqueres adreçades ara qualitat de vida des ciutadans e eth desvolopament sociau e economic des territòris.
Maugrat aguesta reconeishença, en Estat espanhòu er encastre locau se tròbe ena prumèra linha des deficiéncies d’un finançament estatau clarament injust e insolidari. Açò hè que, enes entorns ruraus coma es comarques de Lhèida, Naut Pirenèu e Aran –es mès territorialament vastes mès mens densament poblades de Catalonha– es administracions de dusau grad, coma era Deputacion de Lhèida, contunhen damb eth sòn papèr d’especiau importància entara mantenença e era vertebracion d’ua realitat municipau pròpria e dispersada a on eth 75% de municipis an mens de 1.000 abitants.
Era discussion sus era persiténcia o desaparicion des deputacions a estat un discors recurrent ath long des ans d’ençà deth projècte de lei de Division Territoriau de Catalonha de 1931. Deth temps qu’era «vegueria» ei contemplada en actuau Estatut coma un des pilars basics dera estructuracion territoriau deth país, ara per ara –e a fauta d’estatalitat pròpria– eth modèl administratiu e territoriau catalan se tròbe integrat en hilat institucionau espanhòu e es ajuntaments, ena subordinacion politicoterritorial dera província.
Deuant d’aguesta realitat administrativa, es politiques locaus qu’impulsaram dempús d’aguesta institucion en periòde 2019-2023 se basen en ua Deputacion de Lhèida presidida pera idèa dera equitat territoriau, era transparéncia administrativa e era plea collaboracion municipau damb es tres realitats territoriaus que conviuen laguens der actuau marc provinciau (plana de Lhèida, Pirenèu e Aran).
Pr’amor qu’aquerò que junh es tres nivèus presents ena administracion locau catalana –eth municipi, era comarca e era vegueria/província– ei era equitat institucionau, era volontat de transparéncia e informacion, e era coordinacion interadministrativa; ei a díder, era implementacion d’aqueres valors politiques republicanes que melhoren era qualitat democratica.
Mès qu’assegurar eth cuert termini e subordinar-mos ar empèri dera immediatesa, era volontat d’aguesta Deputacion e eth govèrn que presidisqui ei –sense negligir en absolut eth present e eth dia a dia municipau– anticipar-se ath futur. Defugir eth termini temporau des legislatures e, en un exercici de responsabilitat envèrs es ciutadans e er encastre territoriau que representam, aplicar ua naua manèra de hèr e de gestion politica que vage ath delà d’un orizon temporau concrèt e adaptada a uns nivèus d’autoexigéncia de mès en mès granes.
Joan Talarn i Gilabert
President dera Deputacion de Lhèida