En tot atier a ua fèrma vocacion municipalista de servici e d’ajuda as persones, es petiti municipis e es comarques, era Deputacion de Lhèida a desplegat politiques socioeconomiques importantes de posita supramunicipau, qu’an influït decisivament en desvolopament generau de tot er encastre territoriau de Ponent e ena actuau conformacion sociau e economica des comarques de Lhèida e Aran.
Assisténcia e cooperacion municipau
En un territòri damb 231 municipis, 75% damb mens de 1.000 abitants, ua superfícia de pòc mès de 12.100 quilomètres quarradi e ua grana ciutat a on se concentren apròp de 140.000 lheidatans, era assisténcia e era cooperacion municipau dera Deputacion de Lhèida (ja sigue economica o tecniciana) a vengut clau entath reequilibri sociau e economic deth territòri e entà evitar realitats de diferentes velocitats.
Aguesta collaboracion damb eth mon locau supause ua quatau part deth budget dera institucion. A trauès d’ajudes dirèctes, linhes de liura concurréncia o convènis, era Deputacion hè possibla era cobertura de diferenti servicis d’inversions basiques entàs municipis. Era cloracion d’aigua, era melhora der esclairatge, eth bastiment de consultòris medicaus, sales de velhes o tanatòris son solaments bèri exemples d’ua activitat ordinària que da marge tanben ara cobertura d’accions d’urgéncia, se se da eth cas.
Reequilibri territoriau
Es comarques de Lhèida concentren eth 6% dera poblacion de Catalonha e abasten eth 30% dera sua superfícia. E aguesta realitat compòrte que, entara implementacion d’uns servicis de qualitat, dempús dera Deputacion de Lhèida se cerque eth consens e era complicitat d’entitats economiques, sociaus e culturaus, entà qu’eth territòri non demore en marge der auanç generau deth país e entà deféner dera melhor manèra possibla es interèssi des ciutadans. Pes sues caracteristiques geografiques, demografiques e economiques, es comarques de Lhèida an d’auançar en politiques de reequilibri laguens de Catalonha e laguens deth sòn encastre geografic.
Eth desvolopament armonic deth territòri e era cèrca der equilibri entre es societats urbanes e ruraus ei ua constanta transversau dera accion institucionau que desplegue era Deputacion de Lhèida, damb era aplicacion de politiques adreçades a assolidar un determinat modèl de creishement, basat ena creacion de servicis, equipaments e infrastructures.
Defensa deth mon locau
Es ajuntaments son ena basa de tota era arquitectura democratica e es que mès dirèctament agarren es pulsions ciutadanes. Dempús dera Deputacion se compren qu’eth ròtle deth mon locau ei principau entath benestar sociau, mès tanben entara vertebracion nacionau deth país.
Enes darrèri tempsi, era institucion s’a significat dauridament en contra des prepauses de lei que, en basa a critèris d’economia d’escalèr, an començat a sométer era supression de municipis o era eliminacion de competéncies.
Desvolopament economic, toristic e sociau
Ath long des ans, era Deputacion a impulsat projèctes qu’an contribuït a ua melhor rendabilitat economica dera explotacion agricòla, pagesa e industriau des tèrres de Lhèida e damb er objectiu qu’eth territòri lheidatan vengue eth centre dera activitat agroindustriau de Catalonha e un des mès importants deth sud d’Euròpa. Aguestes estrategies de creishement, compartides damb eth sector empresariau, eth territòri e era Generalitat, an es sòns maximals exemples en: eth Patronat de Promocion Toristica des Tèrres de Lhèida (creat en 1989), eth Laboratòri d’Analisi de Solèrs de Sidamon (1992), eth Centre Tecnologic Forestau de Catalonha (1996), eth Centre de Testatge dera Raça Bruna des Pirenèus, (2003), eth Centre Europèu d’Enterpreses e Innovacion CEEILleida (2005) e eth consòrci Globalleida (2010), un projècte interinstitucionau d’integracion en ua soleta entitat de tota era activitat de promocion economica e projeccion deth territòri.
Benestar sociau en territòri
Eth compromís e era solidaritat son valors qu’an grana importància en moments de crisi, pr’amor que contribuïssen ara melhora deth benestar des ciutadans e ara prevencion de situacions de risc sociau.
Damb un notable esfòrç d’equitat, eficiéncia e eficacitat, era Deputacion de Lhèida manten totes es linhes de supòrt a organizacions sociaus, ajuntaments e conselhs comarcaus, conscienta qu’aguestes entitats son es que melhor agarren e corbissen çò qu’ei de besonh entàs ciutadans.
Deuant dera situacion advèrsa de fòrça familhes lheidatanes, era Deputacion de Lhèida s’a hèt cargue recentament d’ua part importanta des òbres de reabilitacion d’ua bastissa qu’er Avescat de Lhèida a ena sua proprietat e que destinarà a acuélher familhes deslotjades.
Parallèlament, s’a incrementat era partida d’auançaments entà subvenir era despensa jornalièra des municipis e er Organisme de Gestion e Recaptacion de Tributs Locaus (OAGRTL) a auançat eth retorn des impòsti delegadi enes ajuntaments pr’amor que poguen convertir-se en ua melhor atencion as ciutadans.
Melhora des infrastructures viàries
Eth desvolopament d’un territòri depen, entre auti factors, des sues infrastructures viàries. En aguest sens, ei competéncia dera institucion era mantenença e era conservacion d’un hilat de 800 quilomètres de carretères locaus, bères ues que ne son er unic accès a nuclèus de poblacion des comarques de montanha.
Era disponibilitat economica entà accions en infrastructures ei notablament inferiora enes darrèri dus exercicis respècti des anteriors pr’amor que era aportacion dera Generalitat a amendrit considerablament a causa dera crisi.
Maugrat non auer-i competéncia dirècta, era Deputacion de Lhèida se signifique ena defensa e promocion d’ues melhores comunicacions nacionaus que vertèbren eth país, coma ei eth cas des autovies Lhèida-França pera Val d’Aran e dera N-240, connexion dirècta e estrategica entre es comarques lheidatanes e eth Pòrt de Tarragona entath transpòrt de merces.
Promoció de la cultura e refortiment dera identitat nacionau
Eth modèl culturau dera Deputacion de Lhèida partís dera territorializacion deth hèt culturau pr’amor qu’era cultura genère recorsi, apòrte riquesa en mon locau e transmet valors nòbles e sentiments de reafirmacion nacionau. En aguesta linha, trobam tota era accion que se desvolòpe en collaboracion damb ajuntaments e entitats diuèrses.
Eth desplegament culturau se combine damb ua importanta accion d’assisténcia e cooperacion territoriau, damb era recuperacion der auviatge arquitectonic, artistic e monumentau en collaboracion damb ajuntaments, conselhs, entitats culturaus e avescats.
Un estrument ath servici deth país
Es deputacions an contribuït a bastir eth país e atau contunhen en aguesta legislatura d’ua manèra evidenta amassa damb era Generalitat a trauès de diferentes iniciatiues encaminades ara consolidacion deth benestar des ciutadans. Des darrèri tempsi son en vigor acòrds entara futura Agéncia Tributària Catalana, era collaboracion en projèctes d’integracion sociau a trauès der espòrt o es ajudes d’urgéncia entà persones agudes de besonh, entre autes.
Eth centenari dera Mancomunitat a metut nauament en valor er auanç que er acòrd institucionau des quate deputacions comportèc entara Catalonha deth sègle XX e es sues aspiracions culturaus, economiques e sociaus. Aguesta efemerida se celebrèc ath long de tot er an 2014.