Els processos de globalització i construcció europea han posat de manifest la importància de l’escala local en l’impuls i implementació de les polítiques públiques de proximitat, especialment aquelles adreçades a la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament social i econòmic dels territoris.
Tot i aquest reconeixement, a l’Estat espanyol l’àmbit local es troba en la primera línia de les deficiències d’un finançament estatal clarament injust i insolidari, fet pel qual, en entorns rurals com les comarques de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran –les més territorialment extenses però menys densament poblades de Catalunya– les administracions de segon grau, com la Diputació de Lleida, continuen sent d’especial importància per al manteniment i la vertebració d’una realitat municipal pròpia i dispersa on el 75% de municipis tenen menys de 1.000 habitants.
La discussió sobre la pervivència o desaparició de les diputacions ha estat un discurs recurrent al llarg dels anys d’ençà del projecte de llei de Divisió Territorial de Catalunya de 1931. Mentre que la «vegueria» és contemplada en l’actual Estatut com un dels pilars bàsics de l’estructuració territorial del país, ara com ara –i a falta d’estatalitat pròpia– el model administratiu i territorial català es troba integrat a la xarxa institucional espanyola i els ajuntaments, a la supeditació politicoterritorial de la província.
Davant d’aquesta realitat administrativa, les polítiques locals que impulsarem des d’aquesta institució en el període 2019-2023 es basen en una Diputació de Lleida presidida per la idea de l’equitat territorial, la transparència administrativa i la plena col·laboració municipal amb les tres realitats territorials que conviuen dins de l’actual marc provincial (plana de Lleida, Pirineu i Aran).
Perquè allò que uneix els tres nivells presents en l’administració local catalana –el municipi, la comarca i la vegueria/província– és l’equitat institucional, la voluntat de transparència i informació, i la coordinació interadministrativa; és a dir, la implementació d’aquells valors polítics republicans que milloren la qualitat democràtica.
Més que assegurar el curt termini i supeditar-nos a l’imperi de la immediatesa, la voluntat d’aquesta Diputació i el govern que presideixo és –sense desatendre en absolut el present i el dia a dia municipal– anticipar-se al futur. Defugir el termini temporal de les legislatures i, en un exercici de responsabilitat envers els ciutadans i l’àmbit territorial que representem, aplicar una nova manera de fer i de gestió política que vagi més enllà d’un horitzó temporal concret i adaptada a uns nivells d’autoexigència cada cop més grans.
Joan Talarn i Gilabert
President de la Diputació de Lleida