El president ha recordat que als enemics del català “els hi fa por la singularitat, els incomoda”, i que “la llengua ha de ser present i coneguda a tots i cadascun dels racons de la Nació. I en tots ells ha de ser llengua d’ús a les escoles i d’atenció en qualsevol àmbit públic”
Les paraules de Joan Talarn han arribat dins l’acte unitari de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya a Lleida, celebrat a la nau central de la Seu Vella.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha instat la societat lleidatana a defensar la singularitat de la llengua com a vehicle per a la consecució de la cohesió social.
Les paraules de Talarn s’han emmarcat en l’acte unitari de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya a Lleida, organitzat per la delegació del Govern, la Paeria i la Diputació i que s’ha celebrat a la nau central de la Seu Vella. L’acte ha estat presidit per Ester Capella, consellera de Territori, i a més de Talarn, hi han intervingut el paer en cap de Lleida, Fèlix Larrosa, la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, i el subdelegat del Govern d’Espanya a Lleida, José Crespín. A l’acte hi han assistit els diputats Jordi Verdú, Òscar Martínez, Sandra Castro, Sandra Marco, Fermí Masot, Núria Palau i Marc Solanes.
Talarn ha començat el seu parlament recordant que la celebració de la Diada Nacional de Catalunya “ens reporta a uns fets històrics transcendentals, la Guerra de Successió de 1714”, una de les conseqüències de la qual va ser “el primer intent d’anorrear la nostra llengua, la que avui continuem mantenint viva malgrat un persistent escenari de desacomplexat atac al seu ús i ensenyament per part d’aquelles institucions d’autogovern que n’haurien de protegir el futur, com està passant a les Illes i al País Valencià.
El president de la Diputació de Lleida ha detallat com, arran dels fets del 1714, “es liquidà tota una manera de ser i de fer dels catalans”, en el que va ser “l’inici de la persecució de la llengua comuna que ens identifica com a un dels pobles dels Països Catalans. I des de llavors, i fins avui. La pervivència de la nostra llengua continua estant en perill i amb ella l’essència mateixa de la nostra identitat, l’essència de la Nació Catalana”.
En aquest sentit, Joan Talarn ha assenyalat com, en el llibre ‘La llengua viscuda’, Josep Vallverdú refereix que “existeix una oposició originada en el monolingüisme castellà que, considerant que aquest és l’idioma oficial d’Espanya, rebaixa la importància de les altres llengües”, per acabar proclamant que “totes les llengües són elements constitutius de la Humanitat i pel sol fet d’existir tenen dret a mantenir-se vives, sense destorb”.
Per tot plegat, el president ha defensat “la integració social feta des de l’assumpció absoluta de l’ànima-llengua d’un poble”, perquè els intolerants no només ataquen la llengua, sinó que “identifiquen com el seu enemic el pol e que la parla. Perquè la singularitat els fa por, els incomoda. Posa en perill la seua concepció empetitida del món, el seu projecte de país tancat i monolític i responen de forma intolerant i totalitària perquè són incapaços de fer-ho amb la intel·ligència i el judici que demana aquesta realitat complexa que és la humanitat en el seu conjunt”.
És per això que ha afegit que “la mil·lenària llengua catalana és viva en tots els seus accents, que són reflex de la varietat singular d’un poble viscuda des d’indrets diferents, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer… Per això no podem defugir en la seva defensa contra els intolerants, aquells que la volen anorreada, usada en àmbits restringits i insignificants. La llengua ha de ser present i coneguda a tots i cadascun dels racons de la Nació. I en tots ells ha de ser llengua d’ús a les escoles i d’atenció en qualsevol àmbit públic”, ha continuat.
Joan Talarn ha acabat la seva intervenció recordant un passatge de ‘Tirant lo Blanc’, concretament una de les arengues del cavaller a la seva tropa: “Els enemics no estan gaire amoïnats perquè saben que són més nombrosos, però nosaltres lluitem per la pàtria i la llibertat, i aquesta és la nostra força”.
L’acte d’avui s’ha iniciat amb els parlaments, després dels quals la Coral Shalom, amb la col·laboració de l’Orfeó Veus del Camp del Soleràs, la Coral Xiroia de l’Ateneu Popular de Ponent, i la Coral Estel del Cercle de Belles Arts de Lleida, ha interpretat ‘El rossinyol’, ‘El Cant de la senyera’ i l’Himne Nacional de Catalunya’. A continuació ha actuat Sylvestris, un grup de polifonia d’arrel tradicional format per tres noies de Ponent que han ofert una versió melòdica de ‘La presó de Lleida’, amb un arranjament que combina la polifonia més tradicional amb el rap, tot jugant amb l’electrònica com a acompanyament. També han estrenat un arranjament de cançons de pandero utilitzant varies melodies de cançons de pandero ponentines i jugant amb els versos tradicionals i els que han escrit elles mateixes amb una mirada feminista, i han tancat la seva actuació amb un petit garrotín. L’acte s’ha tancat amb l’ofrena floral al monòlit en memòria dels lleidatans i lleidatanes defensors de les llibertats de Catalunya i l’actuació de la Coral Shalom, que enguany celebra el seu 50è aniversari, una formació en la que destaca a figura de M. Carme Valls, ànima mater de la coral i que enguany ha rebut la Creu de Sant Jordi.
Lleida, 11 de setembre de 2023
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Telèfons de contacte: 973.24.92.00
premsa@diputaciolleida.cat