El president de la Diputació de Lleida ha participat aquest divendres en la taula rodona ‘Entre les grans aglomeracions i els pobles. Els pobles petits en el dibuix de Catalunya’ que organitza la Universitat Catalana d’Estiu a l’Institut Lluís Peguera de Manresa entre els dies 30 de juny i 2 de juliol
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha defensat avui la necessitat de “posar en marxa polítiques transversals, tant des de l’òptica dels àmbits de gestió com de les administracions implicades” per tal de fomentar l’arrelament de les persones als municipis de l’entorn rural. El president de la Diputació ha posat com a exemple els criteris de discriminació positiva que aplica la Diputació als seus propis plans econòmics de suport als ajuntaments així com el projecte de l’Agenda Rural impulsat per la Generalitat de Catalunya. Talarn ho ha expressat així aquest divendres en la taula rodona ‘Entre les grans aglomeracions i els pobles. Els pobles petits en el dibuix de Catalunya’, que organitza la Universitat Catalana d’Estiu a l’Institut Lluís Peguera de Manresa entre els dies 30 de juny i 2 de juliol.
Talarn ha compartit taula amb el president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernández, i el president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Mario Urrea.
El president de la Diputació ha iniciat la seva intervenció recordant que “la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran és la més extensa de Catalunya i la menys poblada”, en ser el 38% de l’extensió del país amb el 5,6% de la població catalana. Talarn també ha incidit en el fet que la demarcació “pateix un desequilibri demogràfic intern accentuat”, i que “detectem en aquest moment 89 municipis del territori lleidatà en situació crítica de despoblament”.
El despoblament ha arribat degut “a la reducció de la població ocupada en tasques agràries –per la mecanització de l’agricultura i l’abandonament de conreus–, o la cerca d’una carrera professional més urbanita”, tot i que també hi ha afegit que “a aquest lent buidatge d’habitants hi ha contribuït una falta endèmica d’inversions públiques, especialment en matèria de comunicacions, que haurien de facilitar l’accés a serveis bàsics en un radi d’acció més o menys immediat”.
La pandèmia i la implementació del teletreball, amb l’efecte del confinament obligat, “han impulsat la mobilitat de les persones cap a les poblacions rurals. Micropobles de la Cerdanya, de l’Alta Ribagorça i del Pallars Sobirà van registrar l’any 2020 un increment important d’empadronaments”, tot i que “la crua realitat continua sent que els municipis més petits continuen perdent població. El món rural es continua dessagnant, lentament, però dessagnant”.
Joan Talarn ha explicat que “ja abans de la pandèmia, la Diputació de Lleida havia pres consciència que ens calen polítiques transversals per fomentar l’arrelament de les persones a l’entorn rural. Polítiques públiques que han de sumar moltes accions al mateix temps que moltes institucions. Vam fer el primer pas al 2019, mentre elaboràvem el pressupost de la Diputació per a un 2020 que, evidentment, no prevèiem tan convuls. En tots els plans econòmics destinats als ajuntaments vam incorporar criteris de discriminació positiva cap als municipis en risc de despoblament i que pateixen les dificultats de l’entorn de muntanya. Bonifiquem aquests municipis en tots els plans, des d’inversions en manteniments fins a cultura, camins o salut, de manera que reben més fons de la Diputació que si els distribuíssim només en funció del nombre d’habitants. Aquesta bonificació ha suposat el 20% del total dels nostres plans d’ajuts des de llavors”.
Finalment, ha recordat que la Diputació de Lleida treballa en altres vies per frenar aquest despoblament aportant “plans específics municipals, l’impuls de projectes de foment del teixit productiu de proximitat i qualitat i, especialment, en el projecte de la transformació del nostre sistema econòmic, apostant per l’impuls de la bioecononomia de proximitat i d’elevadíssima qualitat, en base a un model econòmic circular, sostenible i altament digitalitzat en l’ús de recursos naturals renovables i locals”.
Per la seva banda, el president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Mario Urrea, ha defensat que els pobles amb pocs habitants pateixen un greuge legislatiu respecte de municipis més poblats, raó per la qual va néixer aquesta entitat, “per tal de fer veure les administracions superiors que als micropobles no ens poden aplicar les mateixes exigències burocràtiques que a les ciutats”. Urrea, marcant l’objectiu de l’equitat territorial, ha exposat que millorar les connexions digitals i físiques és bàsic per fer arrelar les persones al territori.
El president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernández, s’ha mostrat partidari d’un major equilibri territorial, ja que “les zones rurals no poden ni volen ser els jardins de les zones urbanes”, reivindicant la capacitat d’iniciativa dels municipis rurals.
Lleida, 1 de juliol de 2022
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Telèfons de contacte: 973.24.92.00
premsa@diputaciolleida.cat