La consellera de Presidència anuncia que la Generalitat ja té ultimat l’esborrany de l’Estatut del Municipi Rural.
El primer Congrés Català de Repoblament ha tancat avui les seves portes a La Llotja de Lleida amb una valoració força positiva en tots els sentits i amb la voluntat de totes les parts de treballar de forma coordinada a nivell institucional per tal de frenar el despoblament dels municipis rurals.
L’acte de cloenda ha estat presidit per Laura Vilagrà, consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, que ha anunciat que des de la Generalitat ja tenen ultimat l’esborrany de l’Estatut del Municipi Rural. També hi han estat presents el president de la Diputació, Joan Talarn, i el vicepresident primer, Jordi Latorre, entre d’altres.
Ha estat precisament Jordi Latorre qui ha passat balanç a la doble jornada, tot remarcat que “hi ha un abans i un després d’aquest congrés en el camí per aconseguir el repoblament, una qüestió de país davant la qual hi ha una voluntat de cooperació entre les institucions i els governs per fer la vida més digna de les persones, les famílies, les empreses, les entitats i les associacions dels municipis rurals”.
En aquest sentit, el vicepresident ha dit que el fet que del congrés n’hagi sorgit una voluntat de treballar plegats resulta ja històric i reflecteix que al darrere hi ha el compromís de “cooperació inclusiva del món municipalista català”, motiu pel qual ha expressant la seva confiança en revertir la situació. Això passa per “l’alineació de totes les administracions públiques en la lluita contra el despoblament”, perquè “cal que totes les administracions deixem enrere els retrets i els personalismes per treballar plegades en favor del món rural”.
Amb aquesta voluntat, Latorre ha dit que “ens emplacem a fer realitat aquesta taula interinstitucional, i que aquest congrés tingui continuïtat en el temps i en el país, i que aquest petit pas que hem començat a fer el recordem amb estima, afecte i orgull. Gràcies a tots vosaltres, aquest congrés ha estat un èxit”, ha dit el vicepresident.
En aquesta línia, Latorre ha tingut paraules d’especial agraïment per als representants municipals, sempre treballant “sense fer soroll i amb pocs recursos”, i també ha fet esment a l’empoderament de la dona com a element imprescindible per tal de revertir la situació.
Com a objectius més tangibles en els quals incidir per tal de capgirar la problemàtica del despoblament, Jordi Latorre s’ha referit al suport a l’agricultura i ramaderia com a sector econòmic clau; dotar, a banda de finançament, de recursos tècnics als petits municipis per poder planificar i executar la rehabilitació d’habitatges als nuclis rurals; afavorir la creació de projectes compartits entre territoris amb problemàtiques comunes, ampliant el focus territorial i unint esforços entre territoris; destacar la tasca de la Càtedra d’estudis socioeconòmics i de repoblament de la UdL com a fonament tècnic on construir les polítiques públiques; buscar noves fórmules de prestació dels serveis públics que garanteixin que aquests arribin a tots els habitants dels petits municipis; i afavorir la col·laboració público-privada com a eina per fer viables els serveis privats que garanteixin una bona qualitat de vida als nostres municipis.
Per la seva part, la consellera Laura Vilagrà ha dit que era obligat ser en aquest congrés, perquè “121 pobles estan perdent pobles als darrers anys, i per tant hem de revertir i fer polítiques i accions i canvis normatius que vagin en la línia de donar més oportunitats al municipis rurals”.
Vilagrà ha aprofitat el marc del congrés per tal d’explicar que “tenim ja l’esborrany de l’Estatut del Municipi Rural”, de manera que ara el Govern rebrà aquest document i “portarem al Parlament” un estatut que “pretén analitzar tot l’àmbit legislatiu vinculat a temes d’habitatge, urbanisme, fiscalitat, de serveis públics, etc.” i que “volem que tingui el màxim consens amb entitats municipalistes, alcaldes i alcaldesses,…”.
La consellera ha afegit que el seu govern té un caire municipalista, i que “per tant volem ser els principals aliats dels ajuntaments, i especialment dels més petits i dels que tenen més dificultats”, i és per això que en totes les convocatòries tenim en compte el fet de “donar oportunitats a tothom i aconseguir l’equitat”. És la nostra manera de treballar i, així, aconseguir l’equilibri territorial desitjat”, ha dit.
La segona i darrera jornada del Congrés ha començat amb la presentació de la Càtedra d’Estudis Socioeconòmics i Despoblament del Territori de Lleida de la UdL, que ha ofert el seu director, Jordi Garreta.
A continuació s’ha celebrat una nova sessió de casos d’èxit, en aquest cas els centrats en el tercer eix temàtic del congrés, el dedicat a bones pràctiques i consideracions sobre serveis bàsics i de proximitat. Cal recordar que els altres dos eixos temàtics (habitatge, d’una banda, i desenvolupament rural i noves aliances territorials, de l’altra), ja s’havien portat a debat el dijous. Així, Eduard Trepat, coordinador d’innovació de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), ha moderat una taula en què hi han intervingut Alba Piqué, veterinària i tècnica de projectes a ARCA, responsable de l’operació Rural Equipa’t, que ha presentat el projecte ‘Escorxadors mòbils BCN Smart Rural’; i Nuria Ros, responsable del Departamento de Comercio de la Cámara de Comercio de Teruel, que ha presentat ‘Red de Multiservicios de Aragón’; Eloi Bergós, alcalde de Penelles i diputat de la Diputació de Lleida, que ha presentat el projecte ‘Gargar de Penelles: art urbà com a element de dinamització del municipi’; i Moisès Masanas, alcalde de Saldes, que ha parlat sobre ‘Espai Familiar de Saldes (El Berguedà)’.
Cal recordar, a més, que el dijous al vespre es va celebrar el sopar del Congrés, un àpat que va estat presidit per Joan Talarn i Jordi Latorre, i al qual també van assistir, entre d’altres, Montse Bergés, José Crespín, delegat del Govern d’Espanya a Lleida, David Rodríguez, secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran, Jordi Garreta, director de la Càtedra d’Estudis Socioeconòmics i Despoblament del Territori de Lleida-UdL, i Jaime Asián, director de Banca Corporativa-Caixa Enginyers.
La vetllada va incloure la presentació de dos projectes en favor del repoblament, a càrrec de Jordi Latorre i d’Eduard Barcons, director Institucional de Caixa d’Enginyers, així com una conversa entre els dos responsables d’aquests projectes: Peyu (Lluís Jutglar), responsable del projecte ‘Les Cabres d’en Peyu’ i de la productora El Corral, a Osona; i el Mag Lari (Josep M. Lari Vilaplana), il·lusionista català propietari i responsable de ‘La Casa dels Àngels’, casa museu dedicada a la màgia, seu central del projecte familiar i professional, a Castellserà (l’Urgell).
En qualsevol cas, el Congrés Català de Repoblament ha superat amb nota la seva primera convocatòria, amb 300 participants entre càrrecs electes, alcaldesses i alcaldes, equips municipals, personal tècnic, i també és obert a docents, investigadors i estudiantat interessant en la temàtica, una xifra que ha superat les previsions. Des de la Diputació, impulsora d’un projecte que volia ser un espai on presentar i debatre idees, projectes, experiències d’èxit i respostes útils a la crisi del despoblament, situant-se així com a referència en aquest àmbit, s’han complert les expectatives, tot plegat amb l’objectiu d’oferir un horitzó d’esperança davant la problemàtica que suposa el despoblament.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Telèfons de contacte: 973.24.92.00
premsa@diputaciolleida.cat