Article del president de la Diputació: Ho haurem de fer nosaltres.

[RoyalSlider Error] No post attachments found.

No deixa de ser una paradoxa que en uns moments de possibilitats emergents, quan les comarques de Lleida necessiten més que mai moure mercaderies a l’exterior amb més celeritat, volum i eficàcia, la inacció i falta d’inversió del Govern espanyol ens empenyen a un carreró sense sortida.

En els darrers dies, hem conegut les prioritats del ministeri de Foment en infraestructures, tant pel que fa a inversions a futur, contemplades en el Pla d’infraestructures, transport i habitatge, conegut com el PITVI 2013-2024, com també en relació amb les inversions a curt termini, amb el projecte de pressupostos per l’any 2013. Ni en un cas, ni en un altre, es contemplen amb prioritat comunicacions viàries necessàries per al desenvolupament de les comarques de Lleida i per la seva internacionalització, com és el cas de la reclamada autovia Lleida-Tarragona o l’autovia Lleida-Aran, que res fa pensar que puguin ser una realitat d’aquí a poc temps.

De la mateixa manera que el despropòsit de la N-II, al seu pas per les comarques gironines, l’oblit continuat dels governs de l’Estat espanyol envers aquestes obres és un menyspreu absolut a les persones, al territori i al país, que no mereix unes vies de circulació que s’acosten més a cànons infraestructurals del segle XIX que no pas a vies de comunicació ràpides, segures i eficaces per traslladar persones i mercaderies. Allò que per als romans era la Via Augusta, l’eix principal i més important de comunicacions i comerç entre les ciutats, les províncies i els ports mediterranis, ara ha deixat de ser així per al Govern de Madrid.

Per fer un símil d’actualitat, a les comarques de Lleida els passa com a la recentment inaugurada terminal de contenidors del port de Barcelona, la més important dels ports de la mediterrània si no fos que els governs espanyols s’han negat a construir els accessos compromesos des de fa deu anys. L’única sortida d’aquests contenidors cap a Europa és una mena de pas de carro, com ho són les actuals carreteres a Tarragona i Vielha.

De la mateixa manera que el ministeri de Foment aposta per actuacions que primen la cohesió territorial de l’Estat espanyol, amb una alta inversió en l’alta velocitat, es fa imprescindible atendre amb més inversió que l’actual projectes que tenen un retorn econòmic transcendental per a Catalunya, com és el cas de Corredor del Mediterrani, i que en el cas de la Plana de Lleida, és d’irrefutable importància per al ple desenvolupament del seu potencial logístic en relació amb el transport de mercaderies a nivell europeu .

Algunes de les virtuts del poble català són el diàleg i la paciència. Però per molt diàleg i paciència que tinguem, a l’altre costat no hi ha ningú. Ens hi trobem cada dia. Som davant d’un mur insalvable que no escolta i ens mena a una situació d’encallament insostenible per a pobles, comarques, empreses i sectors productius del territori de Lleida. L’entrada a França per l’Aran, conjuntament amb els accessos als ports de Tarragona i Barcelona i el futur corredor mediterrani ens obre unes expectatives immillorables per a l’economia lleidatana i, evidentment, per a la seva agricultura i ramaderia. Per això no podem permetre que es dilati més l’actual statu quo.

Ningú (entenguis l’Estat espanyol) no ens farà res si no ens ho fem nosaltres.

Joan Reñé i Huguet
President de la Diputació de Lleida

Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Telèfons de contacte: 973.70.41.17
premsa@diputaciolleida.cat