Es deputacions provinciaus constituïssen eth nivèu superior dera administracion locau e an era sua origina ena division der Estat espanhòu en províncies, er an 1812 damb era Constitucion de Cadis. Era prumèra Deputacion de Lhèida comence a foncionar eth 5 de mai de 1822, mès son uns inicis fragils. Era institucion desapareish un an dempús damb er absolutisme e eth sòn retorn non se produsirà enquiar an 1836 gràcies ath trionf deth nau marc politic liberau.
Pendent aguesti prumèrs decènnis, se caracterize entà hèr ua foncion mèslèu de caire consultatiu. Ath long deth sègle, mès, e maugrat eth periòde convulsat que trauèsse Espanha −damb es guèrres carlines, es periòdes revolucionaris e es cambiaments de govèrn entre moderadi, absolutistes e liberaus−, era Deputacion de Lhèida mantierà ua activitat notabla e contunhada en aspèctes que son d’interès principau en aquera epòca. Tant en agricultura coma en indústria, coma ena instruccion publica dera benfasença e era sanitat, era corporacion provinciau assumís un ròtle destacat.
Era itinerància dera institucion tanben ei considerabla pendent eth sègle XIX. Era inestabilitat politica dera epòca explique eth cambiament de sedença per diferentes bastisses dera ciutat de Lhèida. Fin finau, er an 1898, un ancian ospici, er actuau Palai provinciau, plaçat ena rambla de Ferran deth cap-lòc deth Segrià, se convertís ena sedença definitiva.
Era Mancomunitat, un referent
Segurament, eth periòde istoric mès prolific des deputacions lo trobam en inicis deth sègle XX. Eth 1914 es quate corporacions catalanes, jos era iniciatiua d’Enric Prat de la Riba e damb ua clara vocacion de hèr país, constituïssen era Mancomunitat.
Sociaument comprometuda, culturaument exemplificant e territoriaument implicada, er exercici dera Deputacion de Lhèida jos eth sopluèg dera Mancomunitat establic precedent. Ei en aquera epòca quan se creèren, a talh d’exemple, era Escòla Superiora d’Agricultura o eth nau Espitau de Santa Maria e quan se liberèc der isolament fòrça pòbles des comarques lheidatanes.
Damb era proclamacion dera II Republica e era creacion dera Generalitat, eth 1931, es quate deputacions desapareishen entà integrar-se ath Comissariat dera Generalitat.
Totun, ath cap de pòc temps, era istòria d’aguesta administracion cambièc de nau. Damb era Guèrra Civiu espanhòla, es deputacions sigueren reinstaurades e retornades ath sòn caractèr primigèni: era foncion centralizadora.
Era instruccion publica dera benfasença e era assisténcia entà apraiar es efèctes deth conflicte belic s’intensificaren pendent era postguèrra. Es esfòrci en assisténcia sociau siguessen notoris, atau coma era volontat manifèsta d’imposar un modèl culturau diferent ath catalan. Eth vestigi mès present d’aguest modèl lo trobam ena creacion der Institut d’Estudis Ilerdencs, er an 1942, coma contraposicion ar Institut d’Estudis Catalans, fondat per Enric Prat de la Riba. Respècte ara organizacion, era direccion dera institucion requeiguec en ua gestora pendent dètz ans, enquia qu’eth 1949 s’aprovèc eth foncionament des Deputacions Provinciaus de Regim Comun.
Damb eth retorn deth president Josep Tarradellas der exili, i auec en van un assag entà qu’es deputacions se convertissen en delegacions dera Generalitat. D’alavetz ençà, era Deputacion de Lhèida a exercit pleament coma govèrn locau intermediari, de servici entàs ajuntaments.
Eth present e eth futur
Er Estatut de Catalunya der an 2006 prepausèc era substitucion des deputacions per vegueries, d’acòrd damb un modèl d’organizacion pròpri. Çò qu’ei cèrt ei que, a ores d’ara, aguestes institucions trabalhen estretament damb eth Govèrn dera Generalitat per un nau modèl de país e damb ua clara vocacion d’unitat, qu’arrebrembe eth modèl exitós dera Mancomunitat.
Ancians Presidents
Era Deputacion a estat presidida per destacadi dirigents politics de cadun des periòdes istorics. Liegetz-ne mès