La mostra, que es podrà veure a la ciutat francesa fins al 27 de juny, s’articula en cinc parts, una d’elles dedicada a la solidaritat de lleidatans anònims que ajudaren els que fugien de l’Holocaust
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, acompanyat de la vicepresidenta de l’IEI, Rosa Pujol, ha inaugurat aquest dimarts l’exposició ‘Perseguits i Salvats. No volien que existíssim’ a l’Espace du Judaisme de Tolosa de Llenguadoc (França). A l’acte també hi ha participat el president de l’Associació Hebraïca-Toulouse, Maurice Lugassy, així com representants de diferents associacions i públic en general.
L’Espace du Judaisme de Tolosa, un centre de referència de la cultura jueva, ha estat l’escenari escollit per a l’estrena de la mostra, que romandrà en aquest espai fins al 27 de juny compartint protagonisme amb diferents activitats paral·leles, com ara conferències, testimonis de supervivents i familiars, etc. Es tracta, doncs, de la primera escala d’una mostra itinerant que viatjarà per diferents ciutats catalanes i estrangeres abans d’arribar a Tel Aviv (Israel) el mes de desembre vinent.
La mostra s’emmarca dins el projecte Perseguits i Salvats de la Diputació de Lleida, la qual –a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Patronat de Turisme i la col·laboració d’ajuntaments i consells comarcals del territori– té com a principal objectiu recuperar la memòria del pas pel Pirineu lleidatà de milers de jueus que fugien de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial.
En els parlaments inaugurals, Joan Reñé ha dit que “Perseguits i salvats posa en valor la solidaritat entre els pobles, la humanitat per sobre la barbàrie. La vida, en definitiva” i que “És un proposta memorialística, un patrimoni intangible i espiritualment incommensurable”.
Una exposició amb cinc parts
‘Perseguits i Salvats. No volien que existíssim’ es divideix en cinc parts diferenciades. A la primera part es parla dels detonants que disparen les alarmes del poble jueu i que l’avisen que el seu futur amaga destrucció, dolor i mort quan l’any 1933 Adolf Hitler és nomenat canceller del Tercer Reich i s’inicia la persecució dels jueus alemanys.
La segona part se centra en el mètodes de repressió que patiren els jueus europeus: assassinats indiscriminats, guetos, camps de concentració i d’extermini. A la vegada, es destaca la resposta jueva a l’Holocaust. Als camps i als guetos els jueus es van
rebel·lar contra els opressors. Fins i tot a França es va formar un exèrcit jueu. Però res de tot això aturà la maquinària de la mort empresa pels nazis.
El protagonisme de la tercera part se centra en el Pirineu de Lleida. Europa cremava en flames. La immensa majoria dels països havien estat ocupats per les tropes alemanyes i milers de jueus intentaren travessar, de forma desesperada, les muntanyes cap a la Península Ibèrica amb l’objectiu de desplaçar-se a algun lloc on poder viure en pau i amb dignitat. Guies locals, pastors i gent del Pirineu van fer tot el que van poder per tal d’ajudar, per corregir tanta injustícia i per compensar tant dolor.
Dels nombrosos itineraris per arribar a les comarques de Lleida des de l’Estat francès i des del Principat d’Andorra, el projecte ‘Perseguits i Salvats’ n’ha recuperat set que són descrits amb detall a l’exposició. La descripció del seus recorreguts enllaça amb set històries personals de set famílies que els utilitzaren per fugir del nazisme.
Aquestes trajectòries personals van engrandir i immortalitzar els passos del Pirineu lleidatà. Els protagonistes són els següents:
– Els germans d’origen alemany Fred i David Arom.
– Betsy Wijnberg i Dan Ehrlich. Parella holandesa-francesa que es coneix mentre fugien a través del Pirineu de Lleida.
– Nicole Stéphane Rothschild. Membre d’una branca de la família Rothschild, que aconseguí fugir amb la seva mare i la seva germana.
– Fanny i Rachel Gewürz. Germanes bessones d’origen alemany. Fanny va escriure una carta a la seva germana resident a Palestina després de creuar el Pirineu lleidatà. La carta no arribà a destí i va ser retornada a un hostal de Sort fins que l’any 2018, en el marc del projecte Perseguits i Salvats, fou lliurada a la Rachel pel President de la Diputació de Lleida.
– Jacques Grumbach. Dirigent del Partit Socialista Francès, mort mentre creuava el Pirineu.
– Jenny Kehr. Alemanya que se suïcidà a la Presó Provincial de Dones de Barcelona per evitar ser deportada a Alemanya.
– Francisco Ponzán. Dirigent anarquista que organitzà una xarxa d’evasió que facilità la fugida de nombrosos jueus a través del Pirineu de Lleida.
La quarta part situa els fets a l’Estat espanyol i remarca la política del règim espanyol envers les persones que eren detingudes en arribar al seu territori. Algunes d’aquestes persones foren retornades, detingudes, a França per ser deportades als camps de concentració i d’extermini.
Després de la derrota alemanya a la batalla de Stalingrad, la política espanyola envers aquests refugiats es modifica progressivament fins a l’autorització d’emigració a un tercer país. Les seves destinacions eren els EUA, Palestina, Amèrica Central, Nord d’Àfrica o Anglaterra. Aquest és l’àmbit de la cinquena part de l’exposició en base a les vides de quatre protagonistes més, que van seguir aquests camins assenyalats i que van refer les seves vides, o van lluitar fins fer caure el Règim que havia destrossat el continent i que havia acabat amb la vida de sis milions de jueus. Els protagonistes d’aquest darrer àmbit són:
– Fred Manasse. Nen alemany que es refugia als EUA.
– Manfred Bundheim. Jove alemany que es desplaça al protectorat britànic de Palestina.
– Françoise Bielinski (Paquita Sitzer). Junt a la seva família d’origen polonès s’estableixen a Veneçuela.
– Leon i Adolphe Ekman. Jueus francesos que es desplacen al Marroc per enrolar-se a l’exèrcit aliat.
Catàleg complet de l’exposició
Lleida, 5 de juny de 2018
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Telèfons de contacte: 973.24.92.00
premsa@diputaciolleida.cat