El president Joan Reñé visita el monestir i manifesta a l’abadessa Anna M. Camprubí i la priora Glòria Nogué la voluntat de col·laboració econòmica amb la direcció tècnica del sistema de geotèrmia que està implantant el monestir
Existeixen avui dia tres monestirs catalans que nasqueren arran de la reforma cistercenca de finals del segle XI i principis del XII, sota la idea de tornar el monaquisme benedictí al fervor, disciplina i rigor dels seus orígens. Els tres monestirs, Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, van ser impulsats per la família reial catalana, i serviren d’avançada a la colonització del territori i a la lluita contra els sarraïns.
El cenobi femení de Vallbona de les Monges és una de les tres peces que conformen la trilogia dels grans monestirs cistercencs catalans. És l’any 1157 que s’inicia l’establiment de la comunitat, i fou des dels seus inicis un recer de les filles de la reialesa i noblesa catalanes. Els tres primers segles, i durant l’empara de Violant d’Hongria, la comunitat tingué una extraordinària força expansiva. Les monges emprengueren la tasca de dessecar la vall, fins aleshores pantanosa i insalubre, propiciaren l’establiment de pagesos a tota la contrada, fundaren diverses poblacions i granges, es convertiren en titulars de la baronia de Vallbona i, de tot aquest procés evolutiu, naixeria no només el poble de Vallbona de les Monges, sinó una de les primeres estructures socioeconòmiques de la Catalunya Nova.
L’església de Vallbona és un exemplar fidel de l’estil de transició que l’Orde difon arreu, i la porta principal és decorada amb un dels primers relleus de Santa Maria que surten en un timpà, a Catalunya. L’últim gran servei d’aquests cenobis a la casa reial catalana era, com era costum en aquells temps, l’empara de les seves sepultures. Així, a l’interior del temple, crida l’atenció per la seva simplicitat el sepulcre de la reina Violant d’Hongria, dona de talent i de caràcter, que exerciria una forta influència sobre el rei Jaume I, el seu espòs. També hi trobem el sarcòfag de la seva filla, Sança d’Aragó, la tomba dels senyors de Guimerà i el magnífic i singular claustre, en part gòtic en part romànic, de Santa Maria. Al marge de l’ofici religiós, la comunitat és també responsable de l’hostatgeria del monestir, actualment en obres.
Al llarg dels anys, la Diputació de Lleida sempre ha col·laborat en la restauració del monestir i en l’adequació dels serveis del convent. Una voluntat de col·laboració que el president de la institució, Joan Reñé, ha reafirmat en la visita que aquest dimecres ha fet a Vallbona de les Monges i que ara es concretarà en una aportació econòmica per finançar la direcció tècnica del sistema de geotèrmia que està implantant el monestir.
Reñé ha visitat el monestir acompanyat per la vicepresidenta de l’IEI, Rosa Pujol, i la directora de l’IEI, Montse Macià. L’han rebut l’abadessa Anna M. Camprubí i la priora Glòria Nogué.
Vallbona de les Monges, 20 d’abril de 2016
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Telèfons de contacte: 973.24.92.00
premsa@diputaciolleida.cat