S’ha presentat aquest dimecres a l’IEI, amb la participació de la diputada d’Igualtat i Cooperació Internacional, Sandra Marco i ja es pot escoltar a la plataforma La Xarxa+
El 30 d’abril del 1945 les tropes soviètiques alliberen el camp de concentració de Ravensbrück. Vuitanta anys després, es presenta ‘Les Sis de Ravensbrück’, una sèrie de documentals sonors que donen veu a aquestes sis dones lleidatanes i a les 132.000 dones que van ser tancades en aquest camp i de les quals van morir 92.000.
A la presentació la directora de Continguts de La Xarxa, Joana Vallès, ha assegurat que “és un pòdcast planer i emotiu que recupera la memòria històrica en clau de gènere” i ha afegit que “des de la Xarxa s’aposta per promoure i visibilitzar aquests continguts”. Per la seva banda, la directora d’EMUN FM, Pili Garcia, ha destacat que “Ravensbrück va ser un espai de crueltat, però també de resistència i de cura on les dones s’organitzaven en famílies: es cuidaven, es protegien i es feien costat”. També ha explicat com “enmig de l’horror, van escollir estimar i que aquesta actitud ens ha inspirat a treballar aquests pòdcasts des de la cura, la col·laboració i el respecte, per portar aquestes dones al present”.
La diputada d’Igualtat de la Diputació de Lleida, Sandra Marco, ha defensat que “cal reivindicar el llegat d’aquestes dones i preservar-ne la memòria”, i ha destacat que aquest treball “ens interpel·la i ens convida a reflexionar sobre la importància de combatre el feixisme i qualsevol forma d’odi”. És per això que, ha afegit, des de la Diputació de Lleida donem suport a “totes les iniciatives que treballen per una societat més justa i igualitària, i ho fem, des de l’Àrea d’Igualtat, amb una mirada feminista que dona veu a perspectives històricament silenciades”.
El pòdcast, produït per EMUN FM i La Xarxa, ha comptat amb el suport de l’Àrea d’Igualtat de la Diputació de Lleida, i amb l’assessorament de l’historiador Josep Calvet, cap de Continguts del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Els episodis de ‘Les Sis de Ravensbrück’ estan inspirats en el treball amb perspectiva de gènere de la historiadora Míriam Roma amb el mateix títol publicat per Pagès Editors.
‘Les Sis de Ravensbrück’ és una narració sonora plena de testimonis, documents inèdits i emoció, que reivindica les vides oblidades d’aquestes dones perquè la seva lluita no quedi endebades.
Qui són les sis de Ravensbrück?
● Dolors Casadellà Puig
Lola Casadellà Puig, nascuda a Lleida el 1918, passa la seva infància i l’adolescència a Alcoletge. Des de ben jove es compromet amb la causa antifeixista i durant la Guerra Civil, treballa com a sanitària al Front d’Osca i amb la derrota republicana, s’exilia a França, on perd la seva filla als camps de refugiats. S’implica plenament en la Resistència a Lió, on n’assumeix l’organització a la ciutat, fins que és detinguda per la Gestapo i deportada a Ravensbrück. Sobreviu al camp i refà la seva vida a França, on manté sempre viva la memòria de les deportades. És una de les representants espanyoles al Comitè Internacional de Ravensbrück conjuntament amb Neus Català. La seva empremta es conserva a Alcoletge i en un vestit de ratlles custodiat al Museu Maternal de Guimerà.
● Felicitat Gasa Nadal
En aquest pòdcast escoltem per primer cop i de manera inèdita la veu de la Felicitat Gasa Nadal, cedida per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el fons Neus Català Pallejà, en què explica la seva deportació al camp de concentració de Ravensbrück. Nascuda la nit de Nadal del 1905 al Pont de Suert, la vida de la Felicitat és un relat de coratge enmig de l’horror. Després de la victòria franquista, fuig a França i entra a la Resistència, s’encarrega d’amagar combatents i es juga la vida com a agent d’enllaç.
La detenen el 1944 i entra a Ravensbrück matriculada amb el número 39297. Quan el final de la guerra s’acosta, encara li queda un últim infern: caminar centenars de quilòmetres en les anomenades Marxes de la Mort.
Però sobreviu. I no calla mai: un cop repatriada, continua lluitant com a militant comunista i, ara, la seva veu —literalment— surt de l’oblit. Aquest pòdcast recupera un testimoni inèdit de la mateixa Felicitat Gasa explicant la seva deportació, un document sonor excepcional que retorna la dignitat a una dona silenciada.
● Pepita i Maria Maranges Bobé
La Maria i la Pepita Maranges neixen a la Cerdanya, Prats i Sansor i Alp, respectivament, en una família de jornalers, i creixen entre fàbriques tèxtils i compromís sindical. Quan les tropes franquistes entren a Catalunya, emprenen l’exili cap a França. Però la frontera no és cap refugi: són detingudes mentre transporten informació per a la Resistència i deportades a Ravensbrück, el camp nazi per a dones.
En aquest episodi, reconstruïm la seva història de supervivència, des de Puigcerdà fins a les Marxes de la Mort i el tifus a Bergen Belsen. Una història doble, inseparable, explicada amb la veu directa de la filla petita de la Maria i de la neta de la Pepita, que comparteixen el record íntim i viu de la seva mare i de la seva àvia.
● Coloma Seró Costa
A través de la història de Coloma Seró Costa, iniciem un viatge intens que travessa la guerra, l’exili i l’horror dels camps de concentració nazis. La Coloma, primera dona regidora de Vilafranca del Penedès, és protagonista d’una fugida desesperada durant la Retirada, en què es fa càrrec de 300 persones i protegeix una seixantena d’infants orfes. A l’exili, s’uneix a la Resistència francesa i acaba deportada a Ravensbrück, on arrisca la seva vida per donar consol, fins a l’últim alè, a la seva companya, que agonitza entre un munt de cadàvers.
Aquesta és només una de les escenes que revelen la dimensió humana i política de Coloma Seró, una de les sis dones lleidatanes oblidades pel relat històric.
● Conxita Grangé Beleta
Conxita Grangé neix a Espui el 1925 i creix a França, amb els seus oncles. Quan esclata la Guerra Civil torna a Lleida, però amb la derrota republicana s’exilia de nou. Encara adolescent, s’implica activament en la Resistència francesa, on esdevé una figura clau a la zona de l’Arieja. Amb la seva tieta Elvira i la seva cosina Maria, conegudes com ‘Les Beleta’, assumeix tasques d’enllaç i col·laboració directa amb la lluita antinazi.
Les tres són detingudes i deportades a Ravensbrück en el temut Tren Fantasma, i traslladades a un comando de treball esclau vinculat a Sachsenhausen. Un cop alliberada, no deixa mai de parlar: dedica la seva vida a explicar el que va viure, especialment als joves, des del Museu de la Resistència de Tolosa de Llenguadoc, on es converteix en una veu incansable de la memòria i la dignitat.
Aquest episodi recupera la seva trajectòria, just quan es commemora el centenari del seu naixement amb l’Any Grangé. Una vida de lluita, resistència i testimoni que ens continua inspirant avui.
● Generosa Cortina Roig
Generosa Cortina Roig és una dona valenta i compromesa, amb una vida, aparentment discreta, però que amaga una trama d’espionatge i solidaritat. Al costat de la seva família, la Generosa teixeix la Línia Sol, una xarxa d’informació i evasió que connecta Tolosa amb Barcelona per ajudar pilots abatuts i membres de la Resistència a fugir dels nazis.
Enmig d’una operació fallida, la Gestapo la deté i acaba deportada al camp de concentració de Ravensbrück, on és coneguda com ‘La Gracieuse’, per la seva capacitat de cuidar les companyes i no deixar ningú enrere. Aquest episodi de ‘Les Sis de Ravensbrück’ recupera la vida d’una dona que va convertir la resistència i l’amistat en la seva forma de lluita.
El 1947, els Estats Units concedeixen a Generosa Cortina i al seu marit, Jaume Soldevila, la Medal of Freedom, per la seva participació a la Resistència i el 1962, ella, però no el seu marit, és condecorada amb la Croix de Chevalier de la Légion d’Honneur del govern francès.
Lleida, 30 d’abril de 2025
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Telèfons de contacte: 973.24.92.00
premsa@diputaciolleida.cat