Història de la institució

[RoyalSlider Error] No post attachments found.

Les diputacions provincials constitueixen el nivell superior de l’administració local i tenen el seu origen en la divisió de l’Estat espanyol en províncies, l’any 1812 amb la Constitució de Cadis. La primera Diputació de Lleida comença a funcionar el 5 de maig de 1822, però són uns inicis fràgils. La institució desapareix un any després amb l’absolutisme i el seu retorn no es produirà fins l’any 1836 gràcies al triomf del nou marc polític liberal.

Durant aquestes primeres dècades, es caracteritza per fer una funció més aviat de caire consultiu. Al llarg del segle, però, i tot i el període convuls que travessa Espanya −amb les guerres carlines, els períodes revolucionaris i els canvis de govern entre moderats, absolutistes i liberals− la Diputació de Lleida mantindrà una activitat notable i continuada en aspectes que són d’interès cabdal en aquella època. Tant en agricultura com en indústria, com en la instrucció pública de la beneficència i la sanitat, la corporació provincial assumeix un rol destacat.

La itinerància de la institució també és rellevant durant el segle XIX. La inestabilitat política de l’època explica el canvi de seu per diferents edificis de la ciutat de Lleida. Finalment, l’any 1898, un antic hospici, l’actual Palau provincial, ubicat a la rambla de Ferran de la capital del Segrià, es converteix en la seu definitiva.

 

La Mancomunitat, un referent

Segurament, el període històric més prolífic de les diputacions el trobem als inicis del segle XX. El 1914 les quatre corporacions catalanes, sota la iniciativa d’Enric Prat de la Riba i amb una clara vocació de fer país, constitueixen la Mancomunitat.

Socialment compromesa, culturalment exemplificant i territorialment implicada, l’exercici de la Diputació de Lleida sota l’aixopluc de la Mancomunitat establí precedent. És en aquella època quan es crearen, a tall d’exemple, l’Escola Superior d’Agricultura o el nou Hospital de Santa Maria i quan s’alliberà de l’isolament molts pobles de les comarques lleidatanes.

Amb la proclamació de la II República i la creació de la Generalitat, el 1931, les quatre diputacions desapareixen per integrar-se a la Comissaria de la Generalitat.

Baldament, al cap de poc temps, la història d’aquesta administració canvià de nou. Amb la Guerra Civil espanyola, les diputacions foren reinstaurades i retornades al seu caràcter primigeni: la funció centralitzadora.

La instrucció pública de la beneficència i l’assistència per reparar els efectes del conflicte bèl·lic s’intensificaren durant la postguerra. Els esforços en assistència social foren notoris, com també la voluntat manifesta d’imposar un model cultural diferent al català. El vestigi més present d’aquest model el trobem en la creació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’any 1942, com a contraposició a l’Institut d’Estudis Catalans, fundat per Enric Prat de la Riba. A nivell d’organització, la direcció de la institució recaigué en una gestora durant deu anys, fins que el 1949 s’aprovà el funcionament de les Diputacions Provincials de Règim Comú.

Amb el retorn del president Josep Tarradellas de l’exili, hi hagué en va un intent perquè les diputacions es convertissin en delegacions de la Generalitat. Des d’aleshores ençà, la Diputació de Lleida ha exercit plenament com a govern local intermedi, de servei als ajuntaments.

 

El present i el futur

L’Estatut de Catalunya de l’any 2006 proposà la substitució de les diputacions per vegueries, atenent a un model d’organització propi.  El cert és que, a hores d’ara, aquestes institucions treballen estretament amb el Govern de la Generalitat per un nou model de país i amb una clara vocació d’unitat, que recorda el model exitós de la Mancomunitat.

Antics Presidents

La Diputació ha estat presidida per destacats dirigents polítics de cadascun dels períodes històrics. Llegeix més