“Perseguits i salvats”. Una proposta materialment intangible i espiritualment incommensurable

Perseguits i salvats

Perseguits i salvats

Perseguits i salvats

Perseguits i salvats

La fe mou muntanyes. Però, de vegades, són tan altes que es perd l’esperança. Som a la Segona Guerra Mundial. El deliri nazi s’estén per bona part d’Europa. Els Pirineus fan de frontera de l’horror. Quan l’opció és la mort en un camp d’extermini, ni els 3.000 metres dels cims que s’interposen entre els jueus i l’única via d’escapament poden dissuadir vint mil persones d’intentar creuar la serralada. És el darrer gran escull per fugir de l’holocaust.

A l’altre costat de les muntanyes, les cicatrius de la recent Guerra Civil encara són ben visibles. La misèria i la ferotge repressió franquista no semblen un bon context per esperar cap ajuda de ningú. Els jueus es planten davant aquella immensa muralla natural amb la incertesa de si en tindran prou amb la fe perquè s’obri una escletxa per on fugir de la Gestapo i les SS.

La muntanya no es va moure, però una mà anònima i amiga els va guiar fins a la llibertat. És incalculable el risc que corrien aquells homes del Pirineu. Només es pot equiparar a la seva generositat i valentia. “Qui salva una ànima, salva un món sencer”. Potser no coneixien aquesta dita hebrea, però la van fer seva i van obrir quatre passos al Pirineu de Lleida per salvar tantes ànimes com els va ser possible. Una heroïcitat que mai no ha tingut cap reconeixement. Un oblit injust per ells i pels jueus perseguits que van morir en l’intent de creuar la serralada.

La Diputació de Lleida ha posat en marxa l’ambiciós projecte “Perseguits i salvats”, una decidida aposta pel turisme del segle XXI, el que busca un plus més enllà del paisatge i el patrimoni. Aquests escenaris d’evasió que van utilitzar els jueus per fugir del nazisme han esdevingut ara rutes de senderisme plenes d’emotivitat i història.

Es tracta de quatre rutes senyalitzades que recorren indrets significatius de la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, que van ser llocs de pas o de recer dels evadits muntanyes ençà gràcies a la generosa col·laboració dels passadors.

El projecte contempla una senyalització unificada i amb una marca pròpia que identifiqui arreu del territori els espais referents a l’estada dels refugiats jueus a les comarques de Lleida.

Aquesta senyalització s’ha complementat amb fulletons de difusió per fer-ne promoció i la publicació d’una pàgina web multilingüe (www.perseguitsisalvats.cat) explicant els esdeveniments històrics, els itineraris i els llocs senyalitzats amb informació diversa.

Justament amb l’objectiu de contribuir a la difusió i internacionalització del projecte “Perseguits i salvats”, la Diputació de Lleida ha continuat les accions promocionals per mostrar l’oferta turística del Pirineu i les terres de Lleida al mercat d’Israel, des d’on a partir d’aquest mes de juny l’aerolínia israeliana Arkia ha posat en marxa els vols xàrter amb l’Aeroport de Lleida-Alguaire. I el projecte “Perseguits i Salvats” ha estat un dels factors determinants perquè Arkia hagi iniciat aquests vols comercials entre la capital d’Israel, Tel-Aviv, i l’Aeroport Lleida-Alguaire.

Aquest acord turístic a què s’ha arribat és el primer pas d’una estratègia general, de promoció conjunta i transversal de les terres de Lleida, no només per a turistes d’Israel, sinó per a visitants tant locals com nacionals i internacionals que exigeixen una oferta turística de primera qualitat.

A l’ensems, aquesta campanya d’internacionalització coincideix amb els estudis previs que han de permetre la senyalització d’una cinquena ruta d’evasió que enllaçarà l’Aran amb la comarca del Pallars Sobirà, des del Tuc dera Girèta, Montgarri, Pont de Perosa, Bordes de Perosa i refugi Fornet i fins a arribar a Alòs d’Isil, senders que –com la resta de traçats senyalitzats –van utilitzar milers de persones durant la Segona Guerra Mundial.