Divendres, 26 de març de 2010

Gilabert afirma que la futura llei de Vegueries ha de simplificar i descentralitzar l’administració i ajudar a equilibrar el territori

El president de la Diputació ha defensat el dret del Pirineu a tenir una vegueria pròpia i ha indicat que “qüestionar-ho és una injustícia del país cap a aquest territori, ja que durant molts anys aquestes comarques han perdut pes demogràfic i recursos en favor d’altres àrees de Catalunya”

Gilabert ha proposat suprimir la part política dels consells comarcals, que suposaria la supressió de més d’un miler de càrrecs polítics al conjunt de Catalunya, i mantenir la seva estructura per quedar integrats dins de les vegueries per aconseguir una simplificació de les administracions, un estalvi de costos i una agilitat administrativa
Durant la seva intervenció també ha recordat que el ple de la Diputació de Lleida del mes de febrer va aprovar un acord demanant al Parlament de Catalunya que en la tramitació del Projecte de llei de les vegueries de Catalunya, la Val d’Aran no s’inclogui en cap divisió territorial que no sigui ella mateixa
El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha assegurat durant la seva compareixença a la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya amb relació al Projecte de llei de les vegueries que la nova organització territorial “serà bona pel país si el seu desplegament es fa de forma correcta” i ha proposat la supressió dels 223 càrrecs polítics corresponents a la demarcació de Lleida i els 1.032 al conjunt de Catalunya.

Gilabert ha explicat que això s’aconseguiria “suprimint la part política dels consells comarcals i mantenint la seva estructura perquè ja està organitzada i funciona bé com a mancomunitat de serveis que haurien de gestionar els consells d’alcalde i haurien de quedar integrats dins de l’estructura pròpia de vegueries com a òrgans propis de gestió i no polític”.
El president de la Diputació de Lleida ha afegit que d’aquesta forma s’evitarien edificis nous i buscar seus veguerials i alhora s’aconseguiria simplificar les administracions, un estalvi de costos i una agilitat administrativa.
Durant la seva intervenció ha afirmat que el model d’organització territorial basat en les províncies ha suposat un greu desequilibri territorial a Catalunya. Gilabert ha explicat que la demarcació de Lleida, amb 12.028 quilòmetres quadrats dels 31.895 que té Catalunya, és la més extensa de Catalunya a nivell territorial, ja que suposa el 38% del territori català. No obstant això, a nivell poblacional és la demarcació més petita, amb un 6% del total d’habitants de Catalunya.

Gilabert ha afegit que els darrers 100 anys les comarques lleidatanes han patit un procés de desertització que ha suposat una pèrdua de població del 8% en favor de les comarques de Barcelona. Aquest procés, tot i que en menor mesura, també ho ha patit la demarcació de Girona, que ha passat del 15% de la població l’any 1900 al 10% actual, i la demarcació de Tarragona, que ha passat del 17% de l’any 1900 a l’11% actual. En canvi, Barcelona ha passat del 54% de l’any 1900 al 73% de l’actualitat.

Aquestes dades, ha indicat Gilabert, demostren que les demarcacions de Catalunya han perdut un bon gruix de població, que han guanyat les comarques de Barcelona i que ha suposat un 19% més en 100 anys.

Gilabert ha afegit que és necessari tenir una gran urbs per tenir una Catalunya forta “amb una capital que lidera el conjunt del territori, però que alhora palesa un greu desequilibri territorial al conjunt del país, al qual hem de posar remei”. A més, ha afirmat que aquest efecte, amb un grau menor, també succeeix dins la pròpia demarcació de Lleida, on el 82,4% de la població viu en municipis de la Plana i només un 17,6% viu en municipis del Pirineu.

El president de la Diputació ha assegurat que una organització de Catalunya en vegueries posaria fi als greuges entre uns territoris i altres i avançaria en l’assoliment de l’equilibri territorial del país”. A més, ha afegit que si les vegueries s’haguessin implantat molt abans, el desenvolupament de les comarques del Pirineu hauria estat molt major.

En aquest sentit, ha afegit que “les vegueries són una raó de ser de cara al futur dels nostres pobles, més que per arguments històrics o d’identitat, ja que un govern propi dels Pirineus es qui pot decidir quines infraestructures li convenen millor o quines vol prioritzar”.
A més, ha indicat que el país té un deute històric amb els Pirineus, “ja que durant molts anys aquestes comarques han perdut pes demogràfic i recursos en favor d’altres àrees de Catalunya”. “Qüestionar la vegueria del Pirineu és una injustícia del país cap a aquest territori”, ha afegit Gilabert.

El president de la Diputació de Lleida també ha recordat que en el ple de la Diputació de Lleida del 19 de febrer de 2010 es va acordar demanar al Parlament de Catalunya que la tramitació de la Llei de governs locals, de la Llei de vegueries i de la Llei de l’àrea metropolitana es fessin amb el màxim consens possible amb els municipis i també es va demanar a la Generalitat de Catalunya que, en tots aquells assumptes que afectessin directa o indirectament els municipis, fossin aquests ens locals els principals interlocutors.

En aquest acord també es va demanar al Parlament de Catalunya que en la tramitació del projecte de llei de les vegueries, la Val d’Aran no s’inclogui en cap divisió territorial que no sigui ella mateixa, segons els articles 11 i 94 de l’Estatut de Catalunya i la Llei sobre el Règim Especial de l’Aran.

Declaracions de Jaume Gilabert

Barcelona, 26 de març de 2010