← Arxiu de notícies

Dijous, 21 de gener de 2010

Conferència del president de la Diputació al Fòrum Europa a Barcelona

Gilabert proposa suprimir el miler de consellers comarcals amb la creació de les vegueries

El president de la Diputació ha dit que està convençut “que les vegueries són bones pel país si el seu desplegament es fa correctament” i ha proposat “suprimir els actuals 1.032 càrrecs polítics dels consells comarcals, dels quals 223 són de les comarques lleidatanes”

La Diputació de Lleida ha encarregat un estudi sobre la possible prolongació de la línia de tren de la Pobla de Segur per arribar fins a la Seu d’Urgell per vertebrar els Pirineus i obrir noves portes de creixement, amb la vista posada en l’interès que pot suscitar aquesta línia a Andorra

Gilabert, en la conferència titulada “La Lleida que necessita Catalunya”, ha constatat el desequilibri territorial i ha reclamat un canvi de model en les inversions públiques que no utilitzi com a criteri bàsic el ràtio de població

El president de la Diputació de Lleida ha afirmat que la reforma del sistema de finançament local “és un objectiu immediat clau pel món municipalista, i si no s’aborda de forma definitiva caldrà emprendre actuacions de pressió per exigir-ho perquè no es pot demorar més”

Gilabert ha dit que “en l’ús de l’aigua es poden obrir noves oportunitats si fóssim capaços de crear un Clúster de l’Aigua a Lleida en el qual participessin les institucions, els centres de recerca, els regants i les seves organitzacions, les empreses constructores, les indústries de materials de reg i els usuaris de l’aigua que no són regants”

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha pronunciat aquest dijous una conferència a l’Hotel Palace de Barcelona en el marc del Fòrum Europa-Tribuna Catalunya. El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha estat l’encarregat de presentar al president de la Diputació de Lleida, que ha manifestat la necessitat de fer un canvi de model social i polític en el que el factor poblacional no determini la major part de les decisions importants per part de les administracions.

A la conferència hi han assistit 214 persones del món polític, empresarial, social i cultural. També han assistit el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; el conseller de Governació, Jordi Ausàs; i el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena. La conferència del president de la Diputació de Lleida també ha comptat amb la presència d’alts càrrecs del Govern català, del delegat de la Generalitat a Lleida, Miquel Pueyo, de diputats del parlament i de membres de la Diputació de Lleida, així com de presidents de consells comarcals i d’alcaldes de les comarques lleidatanes, com l’alcalde de Lleida, Àngel Ros.

Sota el títol de “La Lleida que necessita Catalunya”, Gilabert ha iniciat la seva conferència remarcant el procés de desertització que han patit els darrers 100 anys les demarcacions de Lleida, Tarragona i Girona en favor de les comarques barcelonines. Gilabert ha afegit que aquest fet “evidencia la potència de la gran urbs i el seu entorn metropolità, un fet necessari per tenir una Catalunya forta, amb una capital que lidera el conjunt del territori de forma indiscutible, però que alhora palesa un profund i greu desequilibri territorial en el conjunt del país”. A més, ha indicat que aquest efecte, amb un grau molt menor, també succeeix dins la pròpia demarcació de Lleida.

Canvi de model polític i social

Gilabert ha explicat que el factor poblacional ha adquirit una gran importància fins al punt de determinar la major part de decisions per part de les administracions, com en el cas de les ajudes de les institucions als ajuntaments que “sempre han anat condicionades al factor poblacional, a ràtios, en molts casos com a únic element a tenir en compte”.

Per aquest motiu, ha manifestat la necessitat de fer un canvi de model social i polític en el que el factor poblacional no determini la major part de les decisions, ja que contribuirà “al desequilibri territorial, sense donar creixement a les zones menys poblades i augmentant-lo en les que ja tenen índexs de població elevats”.

Finançament local

El president de la Diputació de Lleida ha explicat que una forma d’aconseguir aquest canvi de model passa per la reforma del sistema de finançament local, que ha qualificat “d’urgent i necessari”.

“La reducció d’ingressos dels ajuntaments va del 9 al 12% respecte l’any passat, i la de la Diputació és del 18,27%. En canvi, els ajuntaments han de suportar moltes competències que se’ls han atorgat en els últims anys sense els corresponents recursos econòmics i molta més demanda de serveis socials degut precisament a la situació de crisi que també viuen les famílies. En definitiva, el municipalisme es troba en una situació d’asfíxia econòmica”.

Gilabert ha afegit que “des de la Diputació de Lleida hem reclamat aquesta necessitat moltes vegades, i també hi han insistit sense èxit les entitats municipalistes de Catalunya i d’Espanya”. “Aquest és un objectiu immediat clau pel món municipalista, i si no s’aborda de forma definitiva caldrà emprendre actuacions de pressió per exigir-ho perquè no es pot demorar més”.

Per ajudar els consistoris, des de la Diputació s’ha recorregut a l’endeutament en els pressupostos d’aquest any per ajudar els ajuntaments” i s’ha creat un Pla de Finançament Local dotat amb 8,6 milions d’euros per tal que puguin fer front a la part d’inversió que els correspondria pagar en aquelles obres que tenen finançades en part per altres administracions.

Infraestructures

Aquest canvi de pensament que ha manifestat Gilabert en la seva intervenció, també afecta les inversions en grans infraestructures. “Garantir les bones comunicacions en zones poc poblades és bàsic per aturar el despoblament i per contribuir al procés contrari, de creixement del territori”, segons el president de la Diputació de Lleida.

Gilabert ha destacat l’excel·lent situació geoestratègica de la demarcació de Lleida, ja que “és una important porta d’entrada a Catalunya. Ho és per Madrid i la resta de l’Estat espanyol, pel veïns d’Aragó i de València, i ho és per Andorra i França. A més, però, és cruïlla obligada per l’eix que ve del nord, del País Basc al port de Tarragona, també pel de Madrid i Saragossa a Barcelona”.

Des de l’arribada de l’AVE, Lleida es troba a dos hores i poc de Madrid i a una de Barcelona i amb l’aeroport de Lleida-Alguaire “s’obre la ment a les comunicacions aèries”, tot i que ha remarcat que “ara ve la part més difícil, que és fer-lo arrencar, gestionar-lo correctament, i donar-li vida i rendibilitat”.

La Diputació de Lleida treballarà en la promoció de la infraestructura, “aprofitarem la nostra presència per la promoció turística en fires internacionals com les de Berlín, Amsterdam, Tolosa de Llenguadoc, Milà, Moscou i Londres, per presentar la infraestructura i captar nous mercats”.

Gilabert ha indicat que “la comunicació de la Plana de Lleida amb els Pirineus encara suposa una costa amunt” i que pel que fa a la comunicació dels Pirineus en sentit horitzontal queda la N-260, coneguda com a Eix Pirinenc. En aquest sentit, ha afegit que “l’Estat no hauria de consentir tenir-la com la té durant tant temps”.

No obstant això, “la Generalitat ha mostrat una sensibilitat diferent en els darrers anys en infraestructures, i a més cal reconèixer-li la voluntat de pensar, planificar i projectar totes les que són necessàries i les que seran prioritàries en els propers 10 o 15 anys, marcant un full de ruta que mai havia existit abans, com és el Pacte Nacional d’Infraestructures”.

Prolongació de la línia de tren de la Pobla de Segur

Gilabert ha explicat que la Diputació de Lleida ha encarregat un estudi sobre la possible prolongació de la línia de tren de la Pobla de Segur. “Nosaltres estudiem arribar fins a la Seu d’Urgell per vertebrar els Pirineus i obrir noves portes de creixement, amb la vista posada en l’interès que pot suscitar aquesta línia a Andorra, tal com ja ens han manifestat els primers contactes que hem mantingut”.

El president de la Diputació de Lleida ha afegit que “entre l’AVE, l’aeroport, la línia de tren de la Pobla de Segur, la conversió de la N-230 en autovia, i l’Eix Transversal Ferroviari, la situació estratègica de Lleida serà molt més visible i per tant esperem que Barcelona i Catalunya també la vegin així”.

Agricultura i ramaderia

Durant la conferència Gilabert ha explicat que el “sector de negoci tradicional, l’agricultura i la ramaderia, han millorat els seus processos productius i s’han modernitzat, malgrat les dificultats actuals pel que fa als preus”.

A més, “el coneixement tecnològic relacionat amb els regadius a Lleida és comparable al d’altres zones del món avançades tecnològicament parlant com Israel o Califòrnia o Provença”. El president de la Diputació de Lleida ha afegit que “aquest camp també pot obrir noves oportunitats si fóssim capaços de crear un Clúster de l’Aigua a Lleida, tal com planteja el llibre Projecció Internacional editat per la Diputació i encarregat per diverses institucions, aglutinades al Patronat Catalunya Món, en el qual participessin les institucions, els centres de recerca, els regants i les seves organitzacions, les empreses constructores, les indústries de materials de reg i els usuaris de l’aigua que no són regants”.

Turisme

La cultura i natura són els dos principals valors de les terres de Lleida, segons Gilabert, que ha explicat que “des de la Diputació estem aprofundint en nous productes turístics com és el cas del turisme ornitològic, que desperta un gran interès a Europa”.

També ha indicat que a les comarques de Lleida “fem una clara aposta per la qualitat, pel turisme diferenciat i amb atenció personalitzada, pel turisme sostenible i amb una oferta que posa en valor la glocalització enfront de la globalització”.

Vegueries

Gilabert ha explicat que “a la demarcació de Lleida tenim dues realitats ben diferenciades: la Plana i els Pirineus. Malgrat les dificultats que signifiquen les males comunicacions per anar d’un lloc a l’altre, la relació sempre ha estat bona”.

L’estatut de Catalunya contempla l’organització veguerial, per tant, “aquest estatut aprovat pel Parlament i referendat pel poble de Catalunya, dóna total legitimitat a que el projecte s’abordi de forma decidida, però a banda dels compromisos polítics i els aspectes legals, el més important és que una organització de Catalunya en vegueries posaria fi als greuges entre uns territoris i altres”.

El president de la Diputació ha dit que està convençut “que les vegueries són bones pel país si el seu desplegament es fa correctament” i ha proposat suprimir els actuals 1.032 consellers comarcals, dels quals 223 pertanyen a les comarques de Lleida.

La proposta “mantindria l’estructura dels consells com a tal perquè ja està organitzada i els serveis que ofereixen funcionen bé, per la proximitat en gran part, però els deixaria com un ens propi de les vegueries, com un ens de gestió i no polític perquè a més, totes les comarques ja tindrien representació política a les vegueries. Amb això ens evitaríem edificis nous i buscar seus veguerials, ja que podríem aprofitar tots els béns existents”.

Per finalitzar, Gilabert ha reiterat “la necessitat d’un canvi de plantejament general en fer política i una certa renovació de valors; mostrar-los l’oportunitat d’aquest moment; fer-los veure les necessitats més immediates per Lleida i per Catalunya segons el meu criteri, i animar-los a veure el paper tàctic que ha de tenir i pot Lleida en el conjunt del territori català”.

Declaracions del President de la Diputació, Jaume Gilabert

 

Declaracions del President de la Diputació, Jaume Gilabert

 

Barcelona, 21 de gener de 2010
 

• 
• 

• 
• 

• 
• 

• 
•